|
L'únic vestigi conegut de la seua ocupació per l'home és un got de boca quadrada datat en el Neolític o en l'època més antiga de l'Eneolític; la seua importància radica en què aquest tipus de peces són molt escasses a la península en la Prehistòria. En l'època medieval era coneguda com Torre d'Orxeta i pertanyia al baró d'Andilla; però a les primeries del segle XVI canvià de nom i apareix com Aldea de Castellfabib, població a què pertanyia sota senyoriu de Didac Ruiz de Castilblanque. Rera l'expulsió morisca abasta la independència i terme municipal propi; malgrat tot continuà pertanyent als Castilblanque fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX. En 1841 s'annexiona Torrealta. El 23 de gener de 1856 la desamortització de Mendizábal obliga a Joana Casaus de Castilblanque, ama del lloc fins aleshores, a disoldre el seu patrimoni i repartir-lo entre els seus llogadors i colons.
Actualment (cens de 2004) hi ha al poble i als seus nuclis de població, Torrealta i Los Pajares, 432 habitants de parla castellana. L'ajuntament de Torrebaja (topònim oficial) va quedar constituït en les eleccions de 2003 per 4 regidors del PP i 3 del PSPV.
Com la resta del Racó viu de l'agricultura, tot i que es troba en franc decliu, i hi produeix pomes, peres i ametles. La ramaderia també hi es escassa. La indústria es concreta en una empresa familiar de mobles, un taller d'automòbils i alguns establiments d'hostaleria. S'hi pràctica la pesca de la truita i el carranc.
El seu dimimut terme, 2,8 km2, veu, en el paratge conegut com Las Ajuntas la confluència del Túria i el seu afluent, l'Ebró. El terreny es pràcticament pla malgrat trobar-se voltat de muntanyes de gran altitud i els paratges pintorescs, degut a l'escassa superfície municipal, no hi adunden; si de cas podríem citar la pineda del Montecillo i les vegues del Rento, vora la marge dreta del Túria i el Otro Lado, vora la marge esquerra. El que si abunden són les fonts com ara la de los Pobres, la de la Estrella i algunes més ja dintre del casc urbà.
En l'apartat arquitectònic hi ha la casa de los Picos, antiga casa dels senyors; es troba molt modificada i en bon estat de conservació per estar habitada i incorporada als edificis colindants. Altres edificis d'interès són:
- Casa senyorial de Torrealta. Casa del baró d'Andilla. Molt modificada, però en bon estat de conservació
Església de Santa Marina de Jerusalem. Aixecada en Torrealta en 1954 per a substituir el primitiu temple de 1686 molt danyat durant la contesa de 1936-1939.
Ermita de Sant Josep.
Ermita de Sant Roc.
Ermita de Santa Anna. Segles XVI-XVII.
Molins del Mayorazgo i de Sant Josep.
Diversos casalicis, com el de sant Antoni de Pàdua o el de la Verge del Pilar.
Un grapat de cases pairals que conformen una bona mostra de l'arquietectuira popular aragonessa, predominant en la zona.
Jaciment de Los Villares. Possible poblat iber però sense demostrar al no haver estat excavat.
Gatxes, empedrat, olla de poble, miques, embotits, tomaques, bolets i les famoses pomes esperiegues del Racó constituiexen la base dels dinars típics de Torrebaixa.
Planes visitades
Castillos.net
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Torrebaja
Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't. Powered by AkoComment 2.0! |