Una anglesa a Moscou, un hongarès a Santiago de Compostel·la, un alemany a Istanbul i una parella francesa a Berlín protagonitzen diverses històries en què l’únic factor comú és el robatori i els conflictes amb les diverses policies, tot durant la jornada en que es juga una hipotètica final de la Copa d’Europa de futbol entre el Galatasaray i el Dépor.

Direcció i guió: Hannes Stöhr.
Producció: Anne Leppin, Sigrid Hoerner.
Nacionalitat: Alemanya, Espanya.
Any: 2005.
Durada: 96 m.
Repartiment: Megan Gay, Luidmila Tsvetkova , Andrej Sokolov , Luis Tosar , Florian Lukas , Erdal Yildiz , Miguel de Lira, Peter Scherer , Goldi Martínez , Mónica García , Boris Arquier , Rachida Brakni Música: Florian Appl.
Fotografía: Florian Hoffmeister.

COMENTARI:
Qui espere veure una pel·lícula sobre futbol que no hi vaja, per què el futbol no és més que l’excusa per donar un nexe a les quatre històries que narra aquesta encertada i divertida comèdia. Malgrat els daltabaixos obligats pel fet que cada capítol és absolutament independent i no té res a veure amb els altres i per tant cadascú té el seu ritme i agradarà més o menys – personalment pense que el millor és el de l’hongarès perdut a Santiago, la pel·lícula presenta una Europa heterogènia i multiracial en què els problemes amb els diferents idiomes, la picaresca –sembla que comuna a tots, independentment de la seua cultura, l’amabilitat davant el desgraciat, la indolència, i de vegades els abusos, de la policia, son llocs comuns arreu i no suposen especial entrebanc per que tots acaben entenent-se. Així les coses el film no és més que un desideràtum que se situa més en la utopia que en la realitat, però resulta d’agradable visió i d’esperançador desig.

Paco González i Ramírez

Per a fer comentaris cal estar identificat.
Indentifica't o registra't.

Powered by AkoComment 2.0!