|
Aquest és el relat que ens han enviat dos lectors del diari PARLEM sobre les seues vivències durant la processó cívica d'homenatge a la senyera del passat 9 d'octubre:
Anar a la processó cívica del 9 d’octubre amb la samarreta de “Compromís pel Valencià” ens va suposar patir males mirades, insults, agressions físiques i la impossibilitat de presenciar l’ofrena al rei Jaume I a la plaça del Parterre a València.
Fa uns dies es va celebrar arreu del País Valencià la festa del 9 d’Octubre, festa nacional dels valencians per a uns, festa regional per a altres, però, per damunt de qualsevol punt de vista o ideologia i com molt bé deien els anuncis de la Generalitat i Canal 9, la festa de TOTS els valencians. Un dia de celebracions, on molts dels qui vivim a aquesta terra fem una reflexió del que ha estat el nostre passat per poder mirar cap al futur.
Uns dies abans d’aquesta data, pensarem que seria interessant escriure un article sobre aquest dia per publicar-ho a una revista del nostre poble i, amb eixa intenció, varem decidir, a més de comprar diferents periòdics del 8, 9 i 10 d’octubre, acudir a gairebé tots els actes que a la ciutat de València es feien amb aquest motiu, tant a la processó cívica, com a alguna manifestació que sabiem es feia durant el dia.
Sense cap ànim d’ofendre ningú (doncs no consideravem que fos cap ofensa) i potser per ignorància del que encara es cou a la dreta més reaccionaria valenciana i als sectors més durs del blaverisme (si és que no és tot el mateix sector), vam acordar anar amb les samarretes del 25 aniversari de la Federació d’Escoles Valencianes, on es pot llegir l’eslògan “Compromís pel Valencià”, samarreta amb la que, a qualsevol poble, juguen els xiquets sense pretenció de provocar ningú i, per descomptat, sense cap intenció política.
Acudirem així a vore l’acte institucional que passa pels carrers de València i, malgrat ser concients de saber que podriem cridar l’atenció per vestir els dos iguals, en cap moment imaginàvem que estaria en perill la nostra integritat física per dur l’esmentada samarreta, com tampoc pensàvem que moltes persones, policies nacionals inclosos, ens mirarien amb mala cara pel simple fet de no alçar el cap i aplaudir la marxa reial o no voler ofrenar-li noves glòries a Espanya cantant l’himne regional davant la Generalitat. I no creiem que ens pararia gent pel carrer dient-nos que ells també estaven pel valencià però que anaven camuflats, no fos cas que...
Però així va ser. I mentre la comitiva oficial entrava a la plaça del Parterre, on s’alça l’estatua de Jaume I, uns deu o quinze individus del G.A.V (Grup d’Acció Valencianista, moviment radical blaver que no fa massa celebrava els 25 anys dels seus atemptats a la llibertat d’expressió ...) ens van rodejar i, a espentons i patades, ens van fer fora d’aquella plaça, davant la passivitat de la majoria dels presents i la complicitat de molts altres que cridaven, en castellà és clar, “catalanistas de mierda, hijos de p..., iros a vuestra tierra” i ens “convidaven” a que desapareguerem o rebriem alguna cosa més que una patada.
La nostra intenció inicial fou parlar, parlar sobre el que anavem a vore, però no imaginavem en cap moment que hauriem de parlar del que no ens van deixar presenciar i és que potser siga certa la típica frase de tornen temps difícils (en algun moment de la història dels valencians van haver temps fàcils?), però no sols per a la nostra llengua, cultura, tradicions..., són temps difícils, a més, per a la llibertat d’expressió, temps de manipulació amagada de manifestació, censura disfressada de sobreinformació, temps en que, amb la complicitat dels nostres polítics que riuen les gràcies del blaverisme, es permeten inpúnement agressions com la que patirem nosaltres el dia del nostre país.
Carles i Ana
|
