LLIBRES: "INFORME LUGANO"
FITXA TÈCNICA
Autora: Susan George
Editorial: Icaria
Temàtica: Assaig
COMENTARI
El sistema capitalista s’encamina cap a la seua pròpia destrucció. Una idea ja plantejada per Marx i que ve a ressaltar les contradiccions d’aquest invent humà (construcció social) i que arriba a la seua màxima expansió: la globalització econòmica. El llibre tracta d’aquestes contradiccions que es converteixen en amenaces del propi sistema. La dinàmica autodestructiva es veu en el deteriorament ecològic (el món com a sistema tancat no pot amb aquesta pressió productiva); en la pèrdua de benestar (amb creixement econòmic); en la polarització i dualització social a escala planetària, amb una clara disminució del capital social (interrelacions comunitàries, locals), el que porta al deteriorament polític i democràtic; en l'expansió de l’economia il·legal, criminal,...; o en la molt possible eclosió financera.
L’economia de mercat basat en l’individualisme i la recerca de l’interès propi, no s’autolimita. Els “guanyadors” del sistema no s’aturen davant aquestes amenaces. El sistema global econòmic no ha generat un sistema de control, unes institucions que ho regulen, ja que per definició aquestes interrompen la pròpia dinàmica del mercat. El Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial han perdut la seua pròpia raó d’existència, ja que la seua acció s’ha basat en la pròpia expansió del mercat en base a la pròpia desregulació (minorant la participació dels Estats en el processos econòmics). Per últim cal parlar de l’OMC que es constitueix (des de la Ronda Uruguai del GATT) precisament per desenvolupar el procés de globalització econòmica, per damunt de restriccions mediambientals o socials, això sí, amb poder per damunt dels Estats. Hi ha una percepció de que aquestes institucinos han reforçat el procés de la globalització econòmica, sense tindre en compte les dificultats socials, polítiques o medioambientals. Per tant, els mercats globals (caràcter multidimensional de la globalització: financer, ecològic, cultural) no tenen control polític (normatives reguladores). El control és de les grans multinacionals. El món que ens presenta l’Informe Lugano (i que jo compartisc) és un món on la globalització econòmica suplanta la pròpia acció política (estats front a les multinacionals).
També ens parla dels tres elements que guien el futur del sistema: el consum, la tecnologia i la població. El consum s’incrementa i ni tan sols la seua redistribució ajudaria a frenar-lo. La tecnologia tampoc frena el caràcter depredador del sistema, encara que siga tecnologia neta, que no s’introdueix tan fàcilment (trenca l’equilibri de poder existent). Per últim, la insostenibilitat en el creixement de la població, l’augment del qual en els països desenvolupats, segueix el propi esquema liberal de recerca de l’interès particular, sent un mecanisme econòmicament eficient al Sud. Aquest augment de la població, junt a un sistema global que imposa la cultura occidental basada en la competència (efecte de la globalització econòmica sobre la cultura), la regressiva distribució dels guanys, i la pèrdua de poder dels Estats i la inexistència d’institucions supranacionals de control, fa que augmente l’exclusió, la misèria i per tant la violència social, fins a nivells insostenibles. L’extinció de les cultures locals front a la cultura dominant (xoc de civilitzacions) també és un element a tindre en compte, precisament pel seu caràcter d’element bàsic estructural de propi mercat (secundari).
La qüestió des de la lògica de la globalització econòmica consisteix en integrar major volum de gent al sistema en base a l’increment d’ocupació, distribució de la riquesa, suport ecològic, redefinició del paper dels estats i la política local per facilitar les infraestructures (pèrdua de sobirania), desenvolupament d’institucions globals amb objectius econòmics, control de l’economia il·legal...
Per tant, un desenvolupament de la integració política global, deixant als estats elements de control molt puntuals (justícia, infraestructures,...). Allò important és mantindre i incrementar els nivells de globalització econòmica (objectius institucionals i polítics des de la vessant liberal).
Els pilars bàsics que parla l’Informe per reduir la població (principal objectiu polític de les institucions globals) són l’ideològic en base al control subtil de la població, l’econòmic en base a lligar població i desenvolupament econòmic, el psicològic que té a veure també amb la creació d’identitats segmentades, i el polític que té a veure amb la generació d’institucions polítiques globals, sense cap relació democràtica, lligats al poder econòmic empresarial, amb poder sobre els estats (els poderosos), eficients econòmicament, i amb poder executiu i militar, i deixant als estats competències mínimes (justícia essencialment). La participació ciutadana seria mínima (ONG, sistemes d’informació tecnològics). La raó és senzilla, la democràcia pot significar un fre a l’eficiència de la integració econòmica que sempre ve per davant de la integració política.
Més enllà d’assenyalar els grans elements de control de la població (fam, guerres, malalties i conquesta) i el seu nou caràcter actual (conquesta ideològica i cultural, actuacions del FMI o BM per augmentar nivells de malaltia, fam o guerres al Sud), cal ressaltar la posició de l’autora: l’acceptació de les premisses condiciona els resultats. És a dir, si acceptem els principis econòmics del lliure mercat on la redistribució i la satisfacció són secundàries front a la llibertat d’empresa i de mercat; o financers, amb la mobilitat de capital; o els principis polítics, assumint la seua submissió a l’economia, i per tant les conseqüències sobre l’aprimament de l’estat de benestar, i el paper residual de la democràcia política front a la llibertat de mercats; o els ecològics i demogràfics (fruit de les necessitats pel desenvolupament econòmic); les conclusions venen donades. Cal, segons l’autora, recuperar la política, sobre tot, a nivell global (globalista), buscant cooperació (globalització cooperativa). La política d’Estat és important, però més és la creació d’una globalització democràtica i alternativa.
V.Llopis
|
|