De l’àrab Qualaet que siginificava, "castell" o "plaça fort". Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a la fundació musulmana, s’han trobat alguns atifells del Paleólític i del Neolític a La Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca i dels romans hi ha les deixalles d’una possible vil·la rústica en la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet. La primera menció rera la conquesta és el 5 de juny 1238 al Llibre de Repartiment, en aquixa data el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut qui atorga carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l’església de sant Andreu de València el repoblament amb cristians de les alqueries; a la mort del cavaller Montagut hereta el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut; el 23 de desembre del 1329, el rei Alfons IV concedeix al senyor la meitat de les penes i el coneixement de les causes criminals, excepte les condemnes a mort i mutilació de membres; en 1348 passa a la família Vilanova i s’independitza d’Alzira amb el títol de vila; el 1374, Vidal de Vilanova, casat amb Elvira de Montagut, ven Carlet als jurats de València i aquests, el 1375, a Gonçal de Castellví, en 1393 Joan I dóna en fiança a Ferrer de Canet la suprema jurisdicció de Carlet, però posteriorment l'obtindria la família Castellví; en 1520 Carlet posseeix dues cartes pobles, una per a mudèjars i una altra per a cristians i el 1610 darrere l'expulsió dels moriscs es va donar una més per als nous pobladors, en les del 1520 ja detenta la suprema jurisdicció, regalies, drets (host, cavalcada, morabatí), el terç delme i el pagament de rendes emfitèutiques personals com llaurança de terra, els mudèjars pagaven també drets de tipus musulmà com alcendia, alfarda i alfatera; en temps de la Germania, els agermanats de Carlet assaltaren i saquejaren el castell dels Castellví, nogensmenys, els musulmans, amb condicions vassallàtiques més oneroses, es mantingueren fidels al senyor i la població cristiana als agermanats¸ en 1604 es crea el comtat de Carlet a favor de Jordi de Castellví i López de Mendoza; en la carta de població del 1.610 les condicions eren similars encara que s'eliminaren els drets musulmans, la supressió dels serveis personals i la reducció de la partició de fruits en l'oli, el poble queda dividit en dos: Antic i Nou, cadascú amb ajuntament propi que es renovava anualment; el segle XVII estigué marcat pels continus enfrontaments dels vassalls amb el senyor per les traves d’aquest a la comercialització dels productes; en 1801 un avalot popular acabà amb l el saqueig del palau del comte, el 1805 els veins i l’Ajuntament demanen la incorporació a la Corona; en 1812, durant la guerra contra els francesos, el convent de la vila fou saquejat per les tropes invasores; el 19 de juny de 1872 un terratrémol causa importants destrosses en el poble que, aqueix mateix any es proveït de fonts públiques; en 1891 es derrueix el palau comtal per eixamplar alguns carrers; en 1894 el ferrocarril arriba a Carlet amb les importants conseqüències que se’n deriven; en 1926 a ran d’una visita del dictador Primo de Rivera el municipi abasta el títol de ciutat; en 1957 una riuà assola la població; en 1970 es demolit l’antic convent i en seu lloc s’aixeca el nou ajuntament.