Per explicar el topònim del lloc es barallen tres hipòtesis, una fa derivar de l'iber Kal Tur La “les dues cimes” que farien referència a Los Cabezos d'Albatera; la segona es recolza en l'àrab Al Qatrullat ; l'altra es basa en el llatí Castrum Altum; a l'igual que en el cas del topònim els origens de CATRAL són incerts i encara que s'apunta als ibers les primeres evidències són musulmanes; en aquella època ja es documenta la séquia major de CATRAL ; darrere la conquesta del Regne de Múrcia, del qual formava part, fou donada en 1255 a l'Orde de Santiago, en 1269, després d'una revolta musulmana, Alfons X la recupera per a la corona castellana; posteriorment fou propietat dels Haro als qual Sanxo IV va llevar-li-la per donar-la a l'aragonés Jordan Aleman; Jaume II la incorporaria al Regne de València, després d'una ràpida campanya, el 1296; durant la guerra dels Dos Peres, el 1358, les tropes castellanes saquejaren la població i talaren les collites als camps, la qual cosa va suposar una considerable tragèdia per al poble; devers 1700 es va procedir a la dessecació de les marjals; en 1741 els 152 moradors de CATRAL pagaren 12.

499 lliures per assolir el títol de Vila i amb ell la independència d'Oriola, el seu primer alcalde va ser n'Antoni Sirvent; en 1829 es va lliurar dels devastadors efectes que el terratrémol va infligir al Baix Segura; la seua terra conreable augmentà durant les dues primeres dècades del segle XVIII degut al drenatge de terres pantanoses, promogut pel polèmic cardenal Belluga qui va destinar els beneficis a les seues obres pies de Múrcia.

Les eleccions de 2003 donaren la batlia al PSPV que obtingué 7 regidors; el PP en té 3. Quant al cens, el de 2003 enregistrà 5.596 habitants. La parla, com a la resta de la comarca, és el castellà i el gentilici catralense o catraleño .

L'agricultura, cítrics, carxofes, cereals i oliveres, produeix gran part de la riquesa; quelcom de ramat bocí i oví i una creixent indústria en els camps del moble, tèxtil, construcció, alimentació i pell complementen l'economia local.

El seu terme és de 19,8 km 2 absolutament plans, regat per la Séquia Major de CATRAL i diferents assarbs com La Palmera o Los Ojos de la Muela , que es nodreixen directament del Segura. Es poden realitzar excursions, pel senders rurals, a l'embassament del Profund.

Quant al patrimoni citarem:

• Església dels sants Joanes. Aixecada en el segle XIV sobre la mesquita, ha sofert posteriors modificacions que li donen la seua actual fesomia barroca.
• Ermites de la Puríssima, santa Àgueda i Arroba de la Madriguera.
• Alguns exemples d'arquitectura rural.

La cuina es basa en els arrossos, en paella, amb crosta o l'olla gitana són alguns exemples; altres plats típics són el guisat de fenolls o la tortilla en caldo . Quant a la rebosteria cal citar els paparojotes, les almojàbanas i les mones.

Hi ha l'antiga tradició de los Auroros que els diumenges d'octubre es reuneixen de matinada per cantar pel poble uns bells càntics.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ajuntament de Catral
Costa Blanca
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González