El topònim significa “confluència” per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol, la qual cosa li dóna la seua espectacular fesomia; en època musulmana pertangué, entre 1147 i 1172 al regne de Múrcia, regit per Ibn Mardanisch ; en zona fronterera entre els regnes àrabs i les Corones de Castella i Aragó, la Vall de Cofrents canvià constantment de mans durant el segle XIII, així després de la conquesta Jaume I va cedir-la a Castella, sota el qual domini es va efectuar la repoblació; en 1238 Alfons IX la dóna al seu primogènit l' infant Sanxo ; en 1281 Alfons X , de Castella i Pere III, el Gran , d'Aragó pacten la cessió a Aragó de la zona i aqueix mateix any nomenen batle dels castells de Xanals, Xerafuil i Cofrentes a Pere d'Agulló ; en 1329 Alfons VI, el Benigne fa donació a la seua muller, na Elionor , en 1369 passa al Patrimoni Real de Pere IV, el Cerimoniós ; successivament continuà passant de mans en mans de diferents senyors: el marqués de Villena ¸ na Elionor de Villena ; el comte d'Oliva i el Duc de Gandia , durant tota aquesta època la permanència de gran quantitat de musulmans en la zona originà diverses fregades entre aquests i la població cristiana; per exemple, en les Germanies els moros recolzaren els nobles en llur interés per sufocar l'aixecament; en 1574 obtingué independència eclesiàstica Xarafull; en 1609 l'expulsió morisca suposà un greu trencament demogràfic –tan sols hi romangueren 17 persones; el duc de Gandia , senyor aleshores de la Vall, dirigí la repoblació amb dures condicions de pagaments, en especial les referides a la partició de fruits; en Joan de Navarra, els marquesses de Demax, Isabel de Ladrón, duquessa de Castro; família Mendoza, Pere Centelles Borja continuen engrossint la nòmina de propietaris del castell i la vila fins que el duc d'Osuna cedeix en cens emfitèutic al plet que des de feia més d'un segle mantenien els pobladors amb els senyors; va ser capital de la governació o corregiment establert a ran de la instauració borbònica, de què eren partidaris els cofrentins, que comprenia tota la Vall d'Aiora i part de la Canal de Navarrés; el 24 de maig de 1812, a causa de l'oposició a la invasió el general napoleònic Granier cremaren els arxius municipals, cremaren el pont afusellaren i segrestaren alguns cofrentins i arruïnaren el castell; les guerres carlines també afectaren Cofrents on hi hagué diversos enfrontaments; el 1864 una forta riuada provocà la desaparició del conreu de la vinya en el municipi i provocà diverses epidèmies en 1885, el còlera; en 1890, el tifus; en 1892, la verola; ja en el segle XIX, durant el regnat de Ferran VII , és fort l'oposició de la població de la Vall a seguir complint les exigències senyorials; el segle XX marca una important caiguda demogràfica deguda a l'escàs dinamisme econòmic sofert per la comarca; la construcció de la central nuclear (1973-1982), que fou fortament contestat per la població civil del País Valencià, no ha generat el procés de desenvolupament i de llocs de treball a la comarca que van prometre les autoritats per justificar l'ubicació, si no ha sigut per la necessitat de peonatge i pel desenvolupament d'algunes activitats de serveis; bona prova n'és que en 1974 hi havia un cens de 947 persones i el de 2003 tan sols creix fins els 950.

La denominació oficial és Cofrentes , la parla castellana i l'ajuntament està governat des de les votades 2003 pel PP, amb 5 regidors; el PSPV en té 2.

El terme, de 103.1 km 2 , és força muntanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i amb altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l' Embarcadero. A banda de la gran quantitat d'excursions a peu o amb bicicleta que s'hi poden realitzar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi amb diferents coves de què destaca la Cueva Hermosa i el Volcán .

El casc urbà creix al redós del castell i els seus carrers s'empinen cap a ell deparant al visitant gran quantitat de fonts. El patrimoni local presenta:

• El Castell. D'origen àrab ha sofert diverses destruccions, afegits i modificacions, la qual cosa fa que l'estat de conservació siga diferent segons les zones. 
• Balneari de Los Hervideros . En funcionament des de 1902.
• Església del Patriarca sant Josep. De 1621.
• Balcó de Pilatos.
• Pont modernista. Aixecat en 1911 per a salvar el Cabriol.
• Ermites de la Soledat i el Calvari.

La gastronomia es basa en els productes de la terra –molt bones les bresquilles-- i el seu àpat més conegut és l'olla cofrentina; la beguda local és el zurracapote .

 Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ayuntamiento de Cofrentes
Castillos y fortalezas de la CV
Cofrentes
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González