Que Cullera ha estat habitada per l'home des de temps immemorials ho demostra el jaciment del Paleolític Superior que hi ha a la Cova del Volcà del Far; també hi ha testimonis del pas de romans (jaciment de l'Illeta dels Pensaments, avui desaparegut) i ibers; d'època àrab, a banda del topònim Culla “cim”, Aira “tamany, és la fundació i fortificació del lloc; en 1235 Jaume I fa un primer intent de conquistar-la però no serà fins 1240, rere la firma d'un pacte amb Zeyyán , darrer walí de València, en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dénia i de Cullera, quan, de manera pacífica es produïsca la conquista; en 1247 els moros de la comarca se sublevaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, la qual cosa va ocasionar la seua expulsió de la ribera del Xúquer; un dels fets d'armes més rellevants de l'Edat Mitjana fou l'ocupació la presa de la fortalesa per Pere I de Castella en el decurs de la Guerra dels Dos Peres; Pere IV, el Cerimoniós va fer la promesa en 1336 i en 1940, que trencà en diferents ocasions, de no alienar el lloc; darrere una fort ajuda econòmica de la població a Mar tí I, l'Humà el 1402-1403, aquest va reconéixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a mans de senyors particulars; també el 1404, na Mar ia, esposa de Mar tí I , promulga les ordenances per les quals hauria de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupció, fins el final de l'època foral; des d'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les Corts de València; els primers segles de l'Edat Moderna vénen marcats per problemes socials com ara Les Germanies, la defensa davant els successius monarques dels drets adquirits davant Mar tí I o els atacs de pirates barbarescos que obligaren Felip II a fortificar la costa amb un conjunt de torres que avui coneixem com Torre Mar enyet; el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austracista Basset ; en la guerra de Successió, Cullera s'aboca devers l' arxiduc Carles ; darrere la seua ocupació pel duc de la Torre el 1707, Mar ia Lluïsa de Saboia , dona de Felip V , ho va oferir a aquest com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'Albufera; però les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren a la població a demanar la reincorporació a la Corona; el segle XIX hi ha a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments d'un i d'altre signe se succeeixen després de la guerra del Francés;.les guerres carlines porten a la formació de milícies de signe liberal; en l'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del segle XIX porten a l'establiment d'una important burgesia agrària, sorgida sovint d'elements més enriquits del camperolat autòcton; a l'economia agrària centrada en el blat, l'arròs i d'altres productes d'horta i de secà, als que es refereixen Cavanilles en 1795-1797 i Madoz 1845-1850, seguirà una agricultura més comercial al voltant de la taronja i l'arròs; el projecte de construcció d'un port, concebut pel marqués de la Romana a finals del XVIII i que no es va dur a la pràctica, formava part de l'entusiasme pel comerç que el desenvolupament burgés arenava.

La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del socialisme i de l'anarquisme; la vaga d'inspiració anarquista del 1911, originaria a Cullera els esdeveniments més greus; durant la guerra civil, s'hi formara una col·lectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal; després de la guerra, la creació de l' Hermandad Sindical , que acollix a patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralització del moviment camperol, i, fins i tot, una preocupació prioritària per les millores tècniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de fórmules cooperativistes, molt intens a Cullera.

El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creació de nous nuclis de població: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, Cullera Park i l'Estany, El Mar enyet i el Dosser. En 2003 s'hi enregistraren 21.372 habitants, de gentilici cullerans, o cullerots. L'alcalde resultant de les votades de 2003 és del PP mercés als seus 10 regidors; el PSPV-AP-EN en té 8; el Bloc 2 i UV, 1.

Juntament amb l'activitat pesquera, regulada per una Confraria, i agrícola, horta, taronja, olivera i arròs, el camp econòmic més important procedeix del desenvolupament turístic encetat en els anys 60 del passat segle, amb l'arribada massiva de francesos, madrilenys i valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, ha transformat l'estructura social i urbana de la població i ha originat problemes relacionats amb l'especulació, els serveis municipals i l'equilibri ecològic. Actualment –octubre de 2004— hi ha el projecte, que ja es coneix com el Manhattan del Xúquer , d'edificar al terreny conegut com La Basa 33 edificis de més 25 altures que ha suscitat viva polèmica entre partidaris i detractors.

L'extensa planícia que conforma el terme, de 53,4 km 2 , està regada pel Xúquer, que hi desemboca i que juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs; la marjal, els 15 km de platges, les zones humides -- que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera --, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semipantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquesa paisatgística de Cullera, que podem conéixer utilitzant les diferents rutes que s'hi ha establert a l'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Llorenç, Ruta de la senda de l'alt del Fort, Ruta de l'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xúquer i l'Assut. A les seues costes hi ha un illot conegut com Escull del Moro.

El nucli urbà s'estén al redós del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Compta amb diferents museus: Història i Arqueologia, Faller i d'altres que citarem en parlar del patrimoni cullerà que és el següent:

• El Castell. Edificat pels àrabs sobre ruïnes iberes i romanes, constitueix l'element més significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerana per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta , patrona de Cullera.
• Barri del Pou. També conegut com Raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d'inspiració marinera.
• Església de la Sang de Crist. Bastida en 1614 sobre una ermita medieval.
• Església dels Sants Joans. Neoclàssica, del segle XVII. Bastit sobre un altre dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella.
• El Calvari. Segle XIX.
• Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l'època en què era torre defensiva.
• El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l'arquitecte Lluís Ferreres .
• El Fort. Fortificació construïda en època carlista.
• Muralles. Construïdes en 1553, de forma pentagonal. Van aixecar-se per defensar-se dels atacs del pirates barbarescos.
• Torre octogonal. En el vessant del castell, d'origen musulmà.
• Ermita dels Sants de la Pedra.
• Alberga el Museu de l'Arròs.
• Ermita de sant Vicent Ferrer. Segle XIX.
• Ermita de santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homònima, inicialment Torre de la Reina Mora, que era una de les portes d'accés al recinte musulmà.
• Ermita de Los Navarros . Segle XIX.
• Ermita de santa Mar ta. Segle XIV. No romanen més que unes quantes restes.
• Ermita de sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule xorigueresc.
• Cova Museu de Dragut. Alberga una mostra sobre la pirateria al Mediterrani en el XVI.

Com poble tributari de l'Albufera que és la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all i pebre, espardenyà, etc. Arrossos, fideuà, suc de peix i sarsuela entre d'altres completen una oferta culinària de marcat caràcter mediterrani.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ajuntament de Cullera
Ateneu Musical de Cullera
Castillos.net
Castillos y fortalezas de la CV
Guia turística València
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González