Aquest article té 1 comentari

Hi ha evidències de població des de l'Epipaleolític al Neolític en la cova de la Cocina ; unes ceràmiques i uns atifells de sílex constitueixen l'empremta deixada, al puig de la Ventolera , pels pobladors de l'Edat del Bronze; l'origen del poble és àrab; rere la conquesta la població musulmana es va mantenir i es va unir a la revolta d'Al Azraq ; després de l'expulsió les 50 cases de moriscs que hi havia en 1602 es van veure reduïdes a 12 de cristians; fou comprada el 1 325 per Francesc Scribe , i passà a Raimon Castellano el 1.349, i a Antoni de Vilaragut i la família Roiç de Corella en 1388, aquests van vendre-la a Lluís Cornell el 1475; un fill d'aquest, Lluís , la vené als Rabassa de Perelló , un dels quals, Ginés de Perelló , va assolir el títol de primer m arquès de Dos Aigües; fou cap de la baronia i posterior marquessat homònims que comprenia les poblacions d'Ontanell , Corts de Pallars, Roaya , Boxet i Millars; durant les guerres carlines fou ocupat en diferents ocasions per les tropes del pretendent; durant el segle passat l'emigració, principalment cap al Principat, ha minvat la població.

A Dos Aguas , topònim oficial, es parla castellà; el seus 468 * habitants estàn governats * per UV que compta amb 5 regidors; el PP en té 3. * Dades de 2003.

D'economia tradicionalment agrícola (també hi tingué el seu arrel la carboneria), actualment el sector de la construcció ocupa el 48% de la població activa; l'agricultura de secà, ametla i garrofa, i la mel complementen l'activitat econòmica actual.

El seu terme, de 119,3 km 2 , regat pel Xúquer, és ric en paratges, així hi trobem: coves i abrics amb pintures rupestres, com ara el Cinto de las Letras , el Cinto de las Ventanas , la covacha de las Cabras ; fonts com les de Real, Ginel , Rodanillo , Fontanares i San José , la qual encara s'encarrega de regar l'horta del poble; les basses del Molino , lloc d'esbarjo i del Nacimiento del Chico ; altures com el Callejón del Gato , paradís per als muntanyistes, el Pico del Ave (949 m), el Carcamal (834 m), el Pulpítico (620m) i el Madroñal (582 m), barrancs, rambles. En resum un terme amplíssim que, tot i haver estat esquilmat per diferents incendis forestals, ofereix oportunitats a tota mena d'esports a l'aire lliure com ara el senderisme, la caça major, la bicicleta de muntanya i, fins i tot, l'espeleologia, que es pot practicar a la cova de las Maravillas .

Del patrimoni local citarem els següents monuments:

La gastronomia típica utilitza els productes de la terra, mel, oli d'oliva i ametla i amb ells guisen: coques de cansalà , de sardina, d'oli i sal amb mojete , gaspatxos manxecs amb la caça del terreny, senglar, perdiu, conill, cèrvol , arròs al forn i, de dolç, braç de gitano, pastissos de boniato i coca en llanda.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Plana personal d'Alberto Sales
Plana personal de Paco González

COMENTARI:

Me parece estupendo el artículo, creo que haces un recorrido por todo lo más sobresaliente del pueblo y de su comarca, tocando historia, lugares de interés paleontólogico, histórico o paisagístico, incluso una referencia a la gastronomía (por cierto, como curiosidad te diré que el pueblo ha estado unos años sin horno porque habían dos horneras, una más jóven que tuvo un grave accidente de coche y una vez restablecida, lo dejó y la otra ya mayor que la atropelló poco después un coche en el propio pueblo y ya no lo contó; la gente compraba el pan en un pequeño supermercado que hay, o sea, no era nada artesanal; pero ahora ha venido un hornero de fuera, ha visto la situación y ha abierto una panadería recientemente, donde hace las tortas típicas con panceta y jamón que están estupendas). En fin, yo creo que el artículo está fenomenal tal y como lo has escrito.