"De Fraga a Maó, de Salses a Guardamar", dita que s'utilitza per remarcar les quatre fites de la nostra llengua i que indica que Guardamar és el punt més meridional on es parla català; els primers indicis de poblament s'han trobat al Cabeço Soler i són del Bronze; després fou la històrica Alone , ciutat portuària fenícia fundada pels masilienses , les deixalles de la qual es troben al jaciment de La Fonteta (segles VIII a VI a.C); del VI al II a .C van ser els ibers els que deixaren petjada en Cabeço Lucero , on es va trobar la “Dama de Guardamar”; L'Oral, L'Escuera , i un santuari en la part alta del Castell, on hi ha moltes troballes d'escultura i ceràmica; el pas dels romans, entre el segle II a.C i el VIII no ha deixat molta memòria; els musulmans li donaren el nom equivalent a l'anterior en llur idioma i l'anomenaren Guardamar, fortificaren la població i fundaren, l'any 944, una ràbita que es considerada la més antiga de l'estat i un dels monuments islàmics més antics del món; Jaume I efectuà la seua conquesta el 1264 per al seu gendre Alfons X de Castella, el qual en 1271 funda la vila independent de Guardamar a Fur d'Alacant que va ser repoblada amb catalans, que van conviure amb els moros que s'hi quedaren, en 1296 Jaume II fa incursions per incorporar-la al regne de València, cosa que esdevé en 1305 mitjançant els pactes de Torrellas en què Guardamar passa a ser Vila Reial amb vot en Corts; en la incursió efectuada pels moros granadins el 1 331, l' objectiu de la qual consistia en atacar Oriola, saquejaren la població i se'n portaren 1.200 captius; posteriorment (1358-1359), durant les guerres contra Castella, Pere I el Cruel va atacar i incendiar el castell; si bé, fins l'any següent no abastaria el seu objectiu, en ser destruïdes les seues tropes per un huracà; Pere el Cerimoniós , li lleva al municipi la condició de Vila Reial, i la seua autonomia, en càstic a la seua feble oposició a les tropes castellanes i passa a ser des d'aquell moment una aldea d'Oriola; la nova situació deixà Guardamar en una situació marginal i procliu a ser objecte de corsaris, roders i contrabandistes circumstància que el rei intentà pal·liar amb una repoblació morisca, que va fracassar; en 1400, Martí I l'Humà li concedirà carta pobla la qual, unida a l'augment del terreny conreable va fer créixer importantment la població; en 1558, per a defensar la vila dels atacs barbarescs va ser reforçada la muralla; en 1692, després de nombrossos plets amb Oriola i el pagament d'una quantiosa suma, Carles II rehabilita al municipi el títol de Vila Reial i la representació en les Corts; en la guerra de Successió va prendre partit pels botiflers i va sofrir l'atac i el saqueig dels austracistes ; el XVIII és un segle de creixement basat en l'agricultura, el cardenal Belluga va comprar 13.000 tafulles del terme de Guardamar per al seu projecte de les Pies Fundacions; en 1770 es va segregar del terme guardamarenc el llogaret de Rojals per constituir-se en municipi independent; a començaments del XIX un petit grup de liberals va desembarcar-hi, va ocupar la vila i va proclamar la Constitució de 1812; en 1829 un important terratrèmol causa diversos morts, deixà sense sostre a més de tres mil persones i va destruir la vila medieval, la qual cosa obligà a planificar un nou casc urbà amb el concepte de l'època d'illes de cases formades per carrers rectes i perpendiculars entre si i a la plana litoral i no pas a la zona tradicional del castell, que va ser utilitzat com a pedrera per a les noves cases; en 1923 Alfons XIII visita la vila per inaugurar la Companyia de Regs de Llevant , de què era principal accionista, que augmentaria la superfície regada del terme municipal; la dècada dels cinquantes saluda els primers balbotejos del turisme que, amb el pas dels anys, s'ha convertit en el principal motor de creixement urbà i demogràfic ja que, des d'aleshores és continua l'arribada d'immigrants.

Actualment (1) hi ha 11.587 habitants, de gentilici, guardamarencs, governats pel PSPV que tè 9 regidors; el PP compta amb 4 i AUPG amb 3. (1) Dades de 2003.

Com ja hem comentat el turisme és, a hores d'ara, el dinamitzador de l'economia local. La construcció, l'horticultura, en franc retrocès , i la pesca de què hi ha una petita flota i que tradicionalment era important per la captura d'excel·lents llagostins i angules, avui pràcticament desaparegudes, també diuen la seua en el capìtol econòmic. La indústria es limita a una fàbrica de bateries per a automòbils.

El terme municipal abasta els 35,1 km 2 i una bona manera de conèixer-lo és passejant per les tres rutes senderistes que el travessen: la de les Dunes, al llarg del litoral que ens dóna l'oportunitat de conéixer les magnífiques platges guardamarenques, la Llacuna de la Mata i la del riu Segura.

Del patrimoni parlant, direm:

Bassada en la cuina mediterrània i amb ingredients propis del terreny com ara el peix i els vegetals la gastronomia guardamarenca ens dóna l'oportunitat de tastar calderetes, arrossos, exquisits el fet amb conill, l'hortolà, o l'arròs amb bacallà; el putxero amb pilotes de Nadal. Típiques de la zona són les salaures de peix.

Per acabar direm que Guardamar acull des de fa anys, enguany se celebra la XIV edició, el Curs Internacional d'Estiu “Els Joves i Europa” una trobada de cultures on joves d'arreu del món intercanvien cultures i coneixements.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Agrupación Musical Guardamar
Ajuntament de Guardamar
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispànica