Dijous Passat dia 13 de Gener del 2005 es va produir a la ciutat de València la trista desaparició dels multicines ABC Martí, la qual cosa suposa la baixa en la capital valenciana d'un total de 8 sales.

Una terrible notícia per a tot amant del Sèptim Art en general i sobretot per a l'amant del cinema menys comercial, perquè si bé en els últims temps i en vista que no aconseguien atraure a un bon nombre d'aficionats s'estaven decantant més per este tipus de cine, sempre ( inclús ara ) programaven aquelles pel·lícules de cine d'autor doblades que només tenien cabuda en cines de versió original, prou cine espanyol de qualitat o cine europeu que no programen quasi mai els cinemes més convencionals de la ciutat i els seus afores. També era de les pocs cinemes que quedaven en el centre de la ciutat, i seguint el solc dels Serrano, Capitol, Tyris, Artis, Rex i la resta ha passat a millor vida, precisament al poc de temps d'haver-se realitzat una important remodelació en ells.

Les causes pareixen clarament relacionades amb la falta de suport popular ( escassetat d'espectadors ) i ens imaginem que també al gran valor per a la construcció de vivendes o comerços que tindrà l'edifici que els albergava. També pareix clar que a pesar de la important remodelació del complex en dates recents, la falta d'aparcament i l'estar quelcom allunyant del centre més comercial de la ciutat de València han fet la força suficient perquè ens hàgem quedat sense unes sales molt còmodes i interessants que han deixat indignat a més d'un, entre els que indubtablement es troba el que açò subscriu.

I aprofitant este article m'agradaria fer una reflexió sobre la programació de les sales de cinema a València i contornada així com dels gustos cinematogràfics dels espectadors valencians en particular i espanyols en general.

Actualment el cine que té més sales de València i voltants és el complex Kinépolis Paterna en el centre d'oci Heron City, que al mateix temps és el que té més èxit d'espectadors i el que, és clar, projecta el nombre més gran de films. La gent valora l'àmplia i comercial programació, la comoditat de l'aparcament i l'amplitud i confortabilitat de les seues sales.

Sobre el primer punt, la projecció de pel·lícules, per exemple en la setmana del 14 al 20 de Gener es programen un total de 24 films dels quals 13 són productes made in USA exclusivament als que hauria d'afegir-se altres 2 en coproducció ( "Bridget Jones 2" i "El Fantasma de la Ópera" ) amb majoria d'equip i actors nord-americans així com altres 2 més que a pesar de no tindre diners nord-americans, sí ho són els seus creadors i majoria d'actors ( "Alejandro el Grande" i "El Maquinista" ). Ens queden per tant 7 films no USA ( un 29% de la programació ), que serien 4 europeus, 1 espanyol i 2 d'Orient ( les molt comercials "Llamada Perdida" i "ONG Bak" ).

D'estes 24 pel·lícules ens agradaria destacar que en les classificacions que fan els mitjans especialitzats ens trobaríem amb estes dades: segons la classificació del Cultural de El Mundo, la primera que apareix en el seu llistat de millors seria la 4a per a "Los Increibles", apareixent altres tres més en els llocs 7é, 9é i 10é; segons la Cartellera Túria, la primera que apareix està molt més arrere, en el lloc 8é per a "Los Chicos del Coro", no tornant a trobar una altra, novament "Los Increibles" fins al lloc 18é; segons el País de las Tentaciones la primera que apareix en el seu molt jove i interessant llistat és la 4a per al film d'animació de la Pixar i la següent és la 7a per a "Sky Captain"; i finalment en la llista de Fotogramas ( la revista de cine més "mainstreen" ) la primera a aparéixer és novament la magnífica "Los Increibles" en el lloc 4t i la següent esta en el número 10é, "El Maquinista". Tot açò tornant a recordar que l'esmentat cinema projecta 24 films.

Qualsevol podrà contestar a estes dades el típic "sobre gustos no hi ha res escrit" i que la crítica cinematogràfica és molt dura amb tota producció feta en el país de George W. Bush, a la qual cosa he de contestar que "Los Increibles" està molt ben considerada a pesar de vindre d'allí i que l'impressionant màrqueting i poder del cinema americà passa molt per damunt dels gustos dels espectadors: encara no m'he trobat ningú que haja vist "Alejandro el Grande", "La Busqueda" o "¿Bailamos?" ( i han sigut molts ) que m'han animat a córrer a veure-les i no obstant sí que m'han dit que o bé són una llanda o senzillament pel·lícules per a disfrutar en format domèstic, quan no per a no perdre ni un sol minut del teu temps. Per què llavors han acudit a veure-les?. I el més increïble de tot, perquè han fracassat estrepitosament en els EUA pel·lícules com este "Alejandro el Grande", "Bridget Jones 2", "Taxi. Derrape Total", o "Troya" i ací a Espanya han sigut un èxit total? Comence a pensar que fins i tot els nord-americans tenen un millor gust cinematogràfic que nosaltres.

Clar que és difícil resistir-se a la temptació d'acudir, ràpid i veloç, a visionar aquells films que des de tots els fronts ens han estat venent com el no va més d'eixe espectacle anomenat cinema. Perquè començant per les revistes especialitzades que sempre col·loquen en les seues portades les grans estrenes USA i acabant per quelcom tan increïble d'entendre com que en els telenotícies de màxima audiència tant de televisions públiques com de privades i en l'espai dedicat a cultura (!) se'ns parle de les visites d'actors i directors d'Hollywood davant de l'estrena dels seus treballs com si d'unes "obres mestres" es tractara a l'altura d'exposicions com les dels guerrers de Xian o la pintura de Cezanne, la qual cosa està clar és que el poder d'Hollywood i les seues grans corporacions està dominant tot el planeta Cine.

A tot això caldria afegir que el 80% de la resta de les sales de València programa les mateixes pel·lícules(!). A saber i per orde de nombre més gran de pel·lis programades: en els cines UGC Cine Cité ( que es publicitaven com "quelcom diferent" amb espais per a xarrar i sessions matinals ) es projecten ara mateix 20 films, variant només 3 respecte als del Kinépolis ( 1 coproducció USA, 1 europea i 1 espanyola ); en els Warner Bonaire es projecten 15 films que són tots els mateixos que en el complex de Paterna; en els ABC Gran Túria un total de 13 films amb només un diferent, això sí made in USA; en els Cinesa Levante un total d'11 pel·lis, totes projectades en Kinépolis; exactament igual que en les sales de l'ABC El Saler amb 10 treballs; només una variant, i això que estan prou prop, amb els 9 films dels cines L'Osito, la mateixa producció europea que en els UGC; i finalment 2 variacions ja projectades en altres cines mencionats en les 7 propostes dels cines ABC Park. Només queda el, fins al dia de la mort del Martí, igualment comercial cine Lys que a causa d'açò, junt amb, i més important, l'haver arribat a un acord amb els cines Park de no fer-se una competència absurda a projectar els mateixos films estant situats a 3 minuts de distància, ha començat a programar per a esta mateixa setmana l'aborronadora quantitat de 5 films no projectats en Kinépolis dels 12 totals que fan ( 3 europees, 1 espanyola i 1 mexicana ). A vore quant dura! La resposta també la tenim nosaltres.

Després, està clar, tenim els cinemes "diferents" que ara es reduïxen a les 5 sales dels Babel, les 4 dels Albatros ( ambdós de projeccions exclusives en V. O.), les 4 dels Aragó i el cinema Acteón. És a dir, un total de 14 sales que encara que vindrien a significar una miqueta més del 10% del total ( ja una xifra ridícula ) si esta estadística es basara en el nombre de butaques segurament no arribarien ni al 5% de les dedicades al cinema comercial i/o nord-americà.

A tot açò caldria afegir que ja s'estan construint nous complexos de cinemes com el pròxim al Corte Inglés de l'avinguda de França o el del Continent d'Alfafar i que alguns dels cinemes "diferents" tiren un tuf a cadàver que esperem no arribe a concretar-se mai. Vaja, que podríem augurar, sense posar-nos catastrofistes, que per al 2.010 les butaques de cinema menys comercial només sumaran l'1%.

En resum i com última reflexió sobre el que esta succeint en la nostra volguda Comunitat Valenciana en el món del cinema, i tenint en compte que el que açò firma no és ni de bon tros una persona que sistemàticament rebutge el cine americà que tan grans pel·lícules ens ha donat i ens dóna ( des dels clàssics dels germans Marx o Chaplin fins als mes actuals Tarantino, Aronofsky, Solondz, o brothers Coen i passant pels Scorsese o Coppola ), perquè una obra arribe a ser imperible, cinema verdader, Art amb majúscules ( i, per tant meresca el nostre temps i diners ) només cal saber utilitzar un parell dels grans temes d'este món ( senzill i molt difícil al mateix temps ) com poden ser l'amor i la llibertat que utilitzats convenientment, com han fet sàviament Amenábar en "Mar Adentro", o Jean Pierre Jeunet en la pròxima sensació de la temporada "Un Largo Domingo de Noviazgo" o Walter Salles en "Diarios de Motocicleta", convertixen eixe cinema en CINEMA LLIURE; mentres que utilitzats eixos mateixos temes per la majoria de productores i creadors d'Hollywood que tracten l'amor d'una manera superficial i coenta i per als que la llibertat només és possible aniquilant amb venjançes i la resta de la llibertat d'un altre o altres, convertixen el seu cinema en CINEMA FATXA. I és que, si simplifiquem el cinema en estos dos grans blocs CINEMA LLIURE i CINEMA FATXA potser comencem a entendre molt millor el que ens esta passant en el nostre volgut País Valencià.

EPD ( En Pau Descanse )................................................Cines Martí

PABLOCO SÁNCHEZ