D'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos ; de l'època romana hi ha una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis , mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la petita estatua d'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver segut un oratori per als viatgers; és en època àrab, 1147, quan l'historiador Al-Idrisi esmenta per primera vegada La Yana ; formava part de la batlia de Cervera; fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins el 1319; rera l'ocupació cristiana, Hug de Follarquer , cavaller d'Amposta i maestre de l'ordre de l'Hospital donà carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduiren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligalló i el dret a celebrar fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre; desapareguda l'ordre de l'Hospital el senyoriu passa a la de Montesa, on es manté fins l'abolició del segle XIX; en 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'ordre; en la guerra de Successió va recolzar el borbó.
Els janencs, gentilici dels seus 719 habitants – padró municipal de 2003— estan governats pel PSPV que en les eleccions de 2003 obtingué 4 regidors per 3 del PP.
El motor econòmic de La Jana és l'agricultura i sobre tot l'oliva i l'oli que s'hi n'extrau; en menor mida ametla, garrofa, cirera, bresquilla , meló, síndria i hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'aus, conills i porcs.
El terme, amb els seus 19,6 km 2 , se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat ; un dels llocs més pintorescs és l'esmentat pujol del Casteller on hi ha el poblat iber.
El casc antic presenta diversos casalots medievals, renaixentistes i barrocs amb escuts i portalades senyorials. Del seu patrimoni relacionem:
- Església de sant Bertomeu . Renaixentista, segle XVII. Conserva interessant orfebreria i llenços d'interès .
- Ermita de santa Anna. Segle XVI, restaurada en 1998.
- Ermita de sant Josep.
- Ermita de la Immaculada. Segle XV amb posteriors retocs barrocs del XVIII-XIX.
- Ermita de la Verge dels Àngels. Barroca, del XVIII.
- Casa del Batlle . Segle XVII. Ajuntament.
- Antic poblat del Carrascal.
La gastronomia aprofita els recursos del terreny i dona plats a base d'hortalisses, la carn i els embotits del porc, la caça menor i els caragols; com a exemples: olleta de c apellà , truita d'arròs, tord a l'estil de La Jana, figues en paella o casquetes , pastissets típics del poble.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Asiduos.com
Cooperativa Agricola Les Alboredes de La Jana
Costa Azahar
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV
La Jana.net
Plana personal de Paco González