Recents excavacions fetes al jaciment conegut com La Vinya de la Guapa, datat en els anys 40-80 han tret a la llum deixalles romanes; romana també és la vil·la de la Sort on s'han fet importants troballes ceràmiques; el poble, però, té el seu origen en una alqueria àrab anomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al voltant de la qual es poden trobar senyals d'ibers i romans i que el 1361 pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós ; aquest va vendre-la a Arnau Sarina , posteriorment passà als ducs de Gandia que la donaren, el 1424, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba ; en 1505 els moriscs abandonaren el Rafalet , en 1609, després del definitiu despoblament de l'antic emplaçament, els monjos donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dues de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble; a les primeries del segle XX els Pobils , que posseïen l'almàssera, i els Tonets , comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble; fins 1953 no va assolir la independència eclesiàstica de la parròquia d'Almiserà, de què era annex.

En 2003 el BLOC obtingué la majoria absoluta amb 4 regidors; el PP en té 2 i el PSPV, 1. El gentilici dels seus 568 habitants (padró de 2004) és llocnouïns .

L'economia local es basa en l'agricultura dels cítrics i també, degut a la situació geogràfica del poble hi ha molts llocnouïns dedicats al transport.

En els seus 6,5 km 2 de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel Vernissa , trobem les partides de la Cuta i l'Ombria on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la muntanya i també hi ha moltes fonts.

Del seu patrimoni tan sols destacar:

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
El Col·lectiu Vall de Vernissa
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González