Encara que els seus orígens poden remuntar-se a l'època romana com ho testimonien les làpides i inscripcions trobades al seu terme, Llombai fou una alqueria musulmana, de la qual depenien Alfarb, Catadau i Aledua , ocupada per les tropes de Jaume I en 1238 i donada a Guillem de Galàubia ; de població mixta de cristians i moros, el 1261 va comprar-la Roderic Martín d'Azagra , i el 1306 pertanyia a Gonçal Garcia , senyor de Moixent; en 1329 es crea la parròquia; el 1338 passà als Centelles i el 1494 fou adquirida a aquests per la casa ducal de Gandia; el 1530, Carles I atorgà el títol de marquès de Llombai al primogènit del duc de Gandia, Francesc de Borja i Aragó , cavallerís major de l'emperadriu Isabel ; en 1522 els agermants d'Alzira saquejaren el poble i batejaren a la força tots els moros; en 1525 es dóna validesa d'aquests baptismes, es tanca la mesquita i s'obliga als conversos a lliurar les armes; Francesc de Borja va fundar-hi el 1545 el convent de dominics de la Santa Creu; els moriscs que hi romangueren pertanyien a la fillola d'Alberic i la seua expulsió va provocar la sublevació dels del marquesat que elegiren rei a un morisc de Catadau, anomenat Tirigi ; el 1611 Carles de Borja donà carta pobla a cristians vells d'Aledua , que roman despoblat des de llavors; en segle XVIII el marquesat passà successivament als Pimentel , comtes-ducs de Benavent i als Téllez-Giron , ducs d'Osuna ; segons Francesc Benlloch , governador del marquesat, el 1756 Llombai tenia 1.802 fanecades de regadiu i 2.994 de secà; els conreus i la seua partició amb el senyor eren: la fulla de morera (seda), 1/5 en regadiu i un 1/15 en secà; l'oli, 1/5; les garrofes 1/6; el vi i la pansa 1/12; el blat 1/6 i 1/11; el panís 1/6; en les guerres d'Independència i carlistes fou testimoni de diversos enfrontaments. Al llarg de la seua història ha pertangut a Alfarb i a Alginet.
Les dades municipals de 2004 donen 2.320 habitants, de gentilici, llombaïns i l'alcaldia, amb majoria absoluta, mercès als seus 6 regidors al PP; el PSPV, en té 3 i PRSV , 2.
Els 55 km2 de terme se situen a la marge dreta del riu Magre.
El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb. El patrimoni de què podem parlar és el següent:
- Església de la Santa Creu, construïda en l'antic convent de dominics, fundat en 1545, amb elements gòtics i barrocs.
- Ermita de sant Antoni abat. Segle XVII.
- Castell d'Aledua . En absoluta ruïna, només roman la torre principal.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González
Plana personal de Salvador Climent
