Ruïnes i restes de les èpoques del bronze i ibera testimonien l'antiguitat de la població, l'etimologia del topònim, però, indica que la fundació seria romana; després de la conquesta cristiana formà part de la Tinença de l'Alcalatén, donada per Jaume I , el 1233, a l'aragonès Joan Ximén d'Urrea ; el 6 de maig de 1335 rebé carta pobla i concessió de fur, la qual cosa va convertir-la en important centre comercial; en 1798 al morir l'últim dels Urrea, desè comte d'Aranda, famós ministre il·lustrat de Carles III i Carles IV , el senyoriu passà a la casa d' Híjar on romangué fins l'abolició dels senyorius; durant les guerres carlines la seua resistència front els atacs dels carlistes li valgué el títol d' Heroica Villa , que figura al seu escut.
El topònim oficial és Lucena del Cid , però no existeix cap argument històric que avale l'afegit castellà " del Cid "i, per tant, caldria rebutjar-lo. La població, 1.550 habitants, de gentilici, lluceners, que s'hi empadronaren en 2004 viu en el poble i dispersa en altres nuclis de població com ara la Masia de Fabra Lloma, la Masia de la Costa, la Masia de la Parra, la Masia de Mollon i la Masia del Moro. L'ajuntament està composat exclusivament per 9 regidors del PSPV que obtingué la totalitat dels escons en les votades de 2003.
Econòmicament compta amb indústria ceràmica i, quant a l'agricultura s'hi conreen ametles, creïlles i olives. La cabanya ramadera és important.
Compta Llucena amb un extens terme, 138,1 km 2 , molt esquerp i amb grans diferències d'altitud, el mont Figueres està a 370 m i 12 km més enllà en les vessants de la Penyagolosa s'arriba als 1.300, altres altures dignes d'esment són el Salt de Cavall, la Picosa, les Fleixes, la Roca del Castellar, el Cabeço Guardamar i les Bateries; quant a l'hidrografia del terme citarem el riu Llucena, la rambla de la Viuda, els barrancs de Batlle, Gorgas, Casotes, tributaris del riu, i Salt del Cavall; tot plegat dóna lloc a espais on gaudir de la natura i del temps lliure: fonts del Prat, dels Covarxos, del Gatell i del Mosquerí, cova de l'Ocre, naixement del Llucena, la Fonteta de Godó, La Badina, etc.
El poble presenta la típica estampa muntanyenca amb carrers torts i rosts, aixecat sobre un tossal de poca alçària i amb el riu als peus. Passejar per la Plaça Major, porticada amb arcs gòtics coneguts com Els Perxes, per arribar a la dels Polos , impressionant mirador sobre el municipi ens farà conèixer casalots pairals d'èpoques pretèrites que hi ha arreu de localitat. Del patrimoni llucener destacarem:
- El Castell, d'origen àrab però modificat per a destinar-lo a casa - palau dels Urrea primer i dels Híjar després. Fou parcialment destruït en les “ carlistades ” i reformat en 1876 per fer-lo servir de presó. Actualment alberga el Museu Etnològic .
- L'església de l'Assumpció de la Verge, construïda entre 1715 i 1739 en estil neoclàssic amb reminiscències barroques, a destacar el retaule, la façana, la cripta i el magnífic Museu d'Orfebreria amb valuoses peces d'art sacre i pintures de diferents èpoques.
- L'ermita-castell de Sant Miquel de les Torrecelles . L'edifici, d'origen àrab, fou utilitzat pels cristians amb fins defensius. Actualment l'ermita i un antic castell s'han fos i formen un sol conjunt. Hi fan estació els pelegrins de Les Useres. L'última intervenció, que inclou vivendes, data de 1993.
- La torre de l'Oró , musulmana, coneguda com el Fort, per haver estat utilitzada i reformada pels carlins. Actualment medeix uns 15 m però la seua altura era tres vegades major, el seu estat és penós .
- La Torre de Foios. Monument Nacional des de 1931. Es tracta d'una torre ibera, dels segles VII a III aC que constitueix un dels elements d'arquitectura militar ibera que ens han arribat. Es troba en prou bon estat de conservació.
- El Graner del Pòsit . Del segle XVIII. Edificat per a servir de graner i utilitzat posteriorment com a hospital.
- Ermita de sant Antoni abat. Aixecada en 1785 sobre una anterior, del segle XIII.
- Ermita de sant Vicent. Segle XVIII.
- Ermita del Calvari.
Els menjars lluceners més típics són l'olla de cardets, el conill, amb caragols o “ tornaet ” a l'oli; les farinetes, l'olla d'abstinència, els embotits i, per endolcir la gola, cocs de mel i figues albardaes .
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Costa Azahar
Costa Mediterrànea
Gremi de Campaners Valencians
Guia del Mundo
Guia Virtual de la CV
Llucena.com
Plana personal de Paco González