Diverses teories expliquen el topònim, una diu que deriva de l'àrab Maz de Grell (masia del creient o, també masia vermella), una altra diu Hassam-al-Magrell ( Hassam el vermell); una més Hassam-el-Macrum ( Hassam el prim) i una última Maz Macrum (masia del Magre); a la Lloma dels Germanells s'han trobat els primers testimonis de poblament, un poblat del Bronze (2500 aC); dels romans restes a la Lloma de Maimona i la Via Augusta; l'origen de l'actual poble és, com no, una alqueria musulmana de què, el 9 de juliol de 1237, quan era propietat d' Abdohabela Abenoba Alchariç , es donaren terres a Oxova de Peralta ; rera l'ocupació cristiana, en 1238, passa a mans de Sanxa Pérez d'Aguilar i després per successius senyors com ara Pere Arceç, Gimén de Navascos , Sánchez Vera, Pere Aximén o Fortun Sánchez per acabar sent propietat de l'orde de Calatrava , la qual, el 17 de juliol de 1271 dóna carta pobla a trenta pobladors procedents de Lleida en règim d'emfiteusi, l'orde es reserva el domini de la terra i del castell i tots els drets sota Fur de València; el 17 de juliol de 1271 l'orde de Calatrava , propietària vigent, atorgà carta de població a trenta pobladors cristians procedents de Lleida als que se'ls concedeixen les cases, els horts, les vinyes i d'altres propietats rústiques, l'orde es retenia el domini del castell amb el seu hort, vinya i terres, el forn, molí i d'altres monopolis i el dret de nomenar justícia civil i criminal, els vassalls devien pagar de cens anual la setena part del blat, la meitat de l'ordi i altres cereals; en 1279 obté església pròpia; el 17 d'agost de 1386 Pere Boïl i la seva dona, Catalina Díaz reben una concessió per 11 anys dels drets emfitèutics de l'orde de Calatrava a Massamagrell, Bétera, Massanassa i Xulilla i la jurisdicció criminal però no la suprema; en 1426 els drets passen ja complets a Raimon Boïl ; el 1604 ho posseïa Valerià Boïl , qui en les Corts Valencianes d'aquest any va sol·licitar la suprema jurisdicció, però Felip III va denegar-la; en les Corts del 1626, l'església de Massamagrell, sota la invocació de Sant Joan Evangelista, demanà l'exempció de pagar dret d'amortització i segell de vuit-centes lliures; els darrers senyor territorials foren els marquesos de Dos Aigües .

Les municipals de 2003 donaren 8 regidors, i la batlia, al PP; 6 al PSPV i a, BLOC, ENTESA i EIM , un a cadascú. En 2004 s'hi enregistren 13.826 massamagrellers .

En la primera meitat del segle XIX produïa blat, dacsa, vi, oli, arròs i verdures; demés, tenia fàbriques d'aiguardent i tres molins fariners, a hores d'ara el terreny cultivable és pràcticament tot de regadiu i produeix excel·lents collites de taronges, hortalisses i fruites.

El terme, de 6 km 2 , es dedica en gairebé la seua totalitat a l'agricultura. El 12 de juny de 2004, el Tribunal Suprem va ratificar una sentència anterior que prohibia la urbanització dels 300 m de platja, per considerar que els ecosistemes existents s'han de preservar.

El patrimoni de Massamagrell consisteix en:

De la nòmina dels seus fills il·lustres destaquem Gerònim Jacint d'Espinosa, pintor; Lluís Domingo ; coautor de la portada del Palau del Marquès de Dos Aigües a València; Lluís A . Planes , pintor; Lluís Amigó , bisbe; Ricard Olmos Canet , músic i Miguel Gil Corell , farmacèutic. Professor de la Universitat de València.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ajuntament de Massamagrell
Centro de Acuicultura Experimental
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal
Plana personal de Paco González