Al seu terme i al nucli urbà s'han trobat monedes d'època romana; en 1239, moment de l'ocupació cristiana, era una alqueria musulmana que Jaume I va donar a Sanç López d'Albero ; en el segle XIV, pertanyia a Altadona de l'Scala , a qui va succeir son fill Joan Boïl ; Ramona Boïl , filla de l'anterior i senyora del lloc, que va maridar amb Joan Ximénez d'Urrea , per herència passa a mans de Pere d'Urrea ; amb un parèntesi en què apareix com a senyor Bernat de Codinat roman en poder dels Urrea, comtes d'Aranda; en 1535 s'obté la independència eclesiàstica de la parròquia de sant Nicolau de València en 1609 l'expulsió morisca buida el poble i per això, en 1611, el comte atorga carta pobla; en 1748 el d'Aranda li va vendre el senyoriu a Mateu Cebrià, el qual va fundar un vincle que heretà Xoaquim Jeroni Vicent i Cebrià , a qui va succeir sa filla, Lluïsa Ferrer ; aquesta família detentà la propietat del senyoriu fins que en el segle XIX passà al baró de Campolivar ; junt al poble es trobava la moreria que posseïa un castell i funcionava de manera autònoma fins que es va incorporar al municipi en el segle XVIII; en 1873, durant la insurrecció cantonal, el general Martínez Campos , es va allotjar en la Casa Gran, palau fortificat que a hores d'ara ja no existeix, des d'on intentà assetjar València.

En l'any 1787, segons el cens de Floridablanca tenia una població de 169 habitants; Cavanilles , per a 1794, apunta la xifra de 225 veïns; Madoz , a mitjans del vuit-cents comptabilitza 724 habitants i Sanchis Sivera , el 1922, dóna notícia de 2.108; la proximitat a València, amb la qual forma conurbació, ha fet que el passat segle el creixement haja estat desmesurat i descontrolat, fet que es constata amb la xifra de 42.689 mislaters que s'hi comptablitzen en 2004. Les eleccions de 2003 donaren una batlia composada per 11 regidors del PP, 9 del PSPV i 1 d'EU-L'ENTESA.

El menut terme, tan sols 1,4 km 2 , es troba totalment edificat, la base econòmica és el sector serveis i la indústria i els trets d'identitat històrics, si els hi havia (la informació que ofereix la plana municipal sobre la història del poble és nul·la), han desaparegut sota l'avarícia especuladora; només podem contemplar l'església de Nostra Senyora dels Àngels, començada a construir en 1755.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Gremi de Campaners Valencians
Plana personal de Paco González