D'èpoques pretèrites hi ha testimonis en forma de diversos atifells en el Tossal del Calvari; més recents són les deixalles romanes trobades en la partida de Colata d'una vil·la rústica; l'origen de la població és una alqueria musulmana incorporada per Jaume I al terme de Xàtiva; el 26 d'agost de 1271 hom li va concedir carta de població, amb franquícia de tributació durant 10 anys; el 4 de desembre d'aqueix any es confirma la donació d'heretats i parcel·la, la qual cosa va propiciar un conflicte dels que no resultaren afavorits amb Pere el Gran ; encara que estigué subjecta a la batlia i Governació de Xàtiva, no tingué mai senyor territorial per pertànyer a la Corona; en 1535 s'obté la independència eclesiàstica d'Albaida; l'expulsió morisca delmà en dos terços de la població i va fer desparèixer com a pobles Colata ; Vistabella i Behalí dels que es conserven ruïnes en el terme municipal.

El PSPV va guanyar les eleccions de 2003 amb 6 regidors per 3 que obtingué el PP. El padró de 2004 dóna la xifra de 1.748 muntavernins .

L'estructura econòmica combina l'agricultura de secà, raïm sobre tot, amb la indústria, tèxtil, serigrafia, vidre i plàstic.

Els seus 7'74 km 2 de superfície constitueixen un territori pla amb lleu pujada cap al sud banyat pels rius Albaida i Clariano que s'hi uneixen. Els paratges més interessants són: La Rambla, el Calvari, i la Font del Povil . Hi ha la Carrasqueta , espectacular arbre de 3,10 metres de diàmetre.

Del patrimoni muntaverní citem:

Paella, i arròs al forn són els plats més destacats de la gastronomia muntavernina .

Per sant Blai, s'hi celebren Moros i Cristians.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Ajuntament de Montaverner
Caixa Ontinyent
Gremi de Campaners Valencians
Montaverner.web
Plana personal de Paco González