 |
S'han trobat deixalles iberes (efígie d'un brau del segle V aC) i romanes (una làpida que evidencia l'existència d'una gran vil·la; el seu topònim original seria Nompot , que derivaria a Montfort (muntanya fortificada); l'actual població és d'origen musulmà i fou inclosa per Alfons X de Castella , en el terme d'Alacant; davant l'aixecament del regne de Múrcia contra Castella, Jaume I va haver d'ajudar son gendre, Alfons X, a recuperar el territori; Jaume II va incorporar-lo finalment a la Corona valenciana el 1296 com a municipi de reialenc i subjectajurisdiccionalment a la municipalitat alacantina, respecte a la qual, Pere el Gran va disposar l'any 1366 que per cap necessitat fóra separada, en 1490, els Reis Catòlics li concediren carta pobla a fure d'Alacant; fins l'expulsió morisca aquests hi conviueren amb els pobladors cristians; la fidelitat a Felip V el Socarrat durant la guerra de Successió li comportà, en 1706, el títol de vila amb jurisdicció pròpia i la concessió del Toisón de Oro ; els límits definitius entre Alacant i Montfort no es fixaren, però, fins l'any 1775.
 |
A finals del segle XVII el nom es va castellanitzar i es convertí en el que a hores d'ara és l'oficial: Monforte del Cid , aquest afegit el pren de la serra homònima i no pas del mercenari castellà; s'hi dóna la circumstància que, tot i estar voltat per municipis de parla catalana, Montfort i Asp parlen castellà la qual cosa fa que configuren la més petita de les comarques valencianes: El Vinalopó Mitjà. El cens de 2004 arriba als 5.864 veïns, de topònim, monfortins, repartits en els nuclis de població de Monforte i Orito . L'ajuntament està composat per 7 regidors del PP, 3 del PSPV i 3 d'EU-ENTESA.
La riquesa monfortina radica sobre tot en l'agricultura i especialment en el conreu de l'excel·lent raïm de taula del Vinalopó de la qual denominació d'origen forma part ; aquest conreu fa que també comprte amb una indústria dedicada a la destil·lació d'anisats i licors, com ara l'autòctona “ paloma ” o els molt apreciats per aquestes contrades cafè licor i cantueso . La indústria més important és la referida al marbre.
Els 79,2 km 2 de superfície s'enclaven en la vall del riu i són voltats per les serres del Cid (1.103 m) i de les Àguiles (555m), ambdues declarades Parc Natural. Els paratges més interessants són la cova de sant Pasqual, lloc de peregrinació, en la serra de les Àguiles; el parc de la Glorieta i el balneari d'Orito amb brolladors d'aigües medicinals i cases de bany. Es poden realitzar excursions a peu o amb bici com ara la ruta Orito-Serra de les Àguiles.
El casc antic combina el record medieval al barri musulmà , del segle XIV, i les cases dels segles XVI al XVIII; ambdues zones conserven en les façanes la tradició de la taulelleria ceràmica religiosa de l'esocla de Manises amb peces dels segles XVII al XX. Els monuments més característics són:
- L'ajuntament. Edifici del segle XVI, antiga Llotja, que conserva el brau ibèric i la làpida romana de què hem parlat.
- Caseriu d'Orito . Conjunt històric i ecològic, amb el convent de sant Pasqual, la Verge d'Orito que alberga al seu interior l'única imatge de la mare de Déu de 40 mm, la cova de sant Pasqual, l'ermita de l'Aparició la font Santa i el balneari ja esmentat.
- Església de nostra senyora de les Neus. Edificada el segle XVII sobre els fonaments del castell de Montfort; el seu campanar era l'antiga torre de Montfort dela qual conserva la fesomia. Hi ha al seu voltant algunes restes de la muralla.
- Ermita de sant Roc.
El peix: caldero , freses de bonitol, moixama, caldo al cielo (guisat amb patates, ous i bacallà); els arrossos: a banda, a l'alacantina, caldós i les carns i els embotitis, sense deixar de banda els dolços: coca boa o almojàbenas , constitueixen la gastronomia monfortina ben complimentada amb el seu deliciós raïm.
Paco González i Ramírez
Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
CISA
Costa Blanca
Gremi de Campaners Valencians
Guia Virtual de la CV
La Isla de Interior
Monforte del Cid
Plana personal de Paco González
Vexilla Hispánica
