L'Ereta del Pedregal , considerat un dels jaciments més importants de l'Eneolític a la Península i els diversos abrics i coves amb pintures rupestres des del Paleolític fins el Bronze són testimonis del pas de la Història pel municipi; més recentment, Navarrès era un poblat àrab ocupat per Jaume I , durant el seu setge a Xàtiva, en l'any 1244; els seus primers propietaris van ser els Llúria , després passà a Pasqual Maçana i, finalment, va ser adquirit per Jaume Castellà el 1387; sent senyoriu de la família Tolsa va formar baronia amb Bolbait, Xella i Bicorb, la qual seria elevada per Felip II al rang de marquesat, en 1560, acte en qué la dóna a Pere Galceran de Borja , mestre de l'orde de Montesa, lloc de moriscs restà deshabitat en 1609, no sense que s'hi organitzasen violentes revoltes com a resistència al decret d'expulsió; el senyor, nogensmenys, fou indemnitzat per la pèrdua demogràfica i, per tant, económica ; altres famílies que han detentat el marquesat han segut els comtes d'Almenara , els barons de Gurrea , els barons de Pertusa , també marquesos de Cañizar ; els marquesos de Lazan i, per últim, els comtes de Villapaterna .

Navarrès i Playamonte són els nuclis de població on es concentren els 2.929 habitants, de gentilici navarresinos , que s'hi empadronaren en 2004. L'ajuntament està governat pel PP que, en les eleccions de 2004 obtingué 6 regidors; el PSPV compta amb 5. S'hi parla una mena de llenguatge de transició, però castellà.

La riquesa del municipi es distribueix entre la ramaderia, conill i porc, i l'agricultura, de què destaca la recent proliferació d'hivernacles que han convertit el poble en un dels principals productors de flor del País Valencià; hi ha també magatzems d'alls i, referent a la indústria, una fàbrica de pantalons i una de vidre.

Presenta al llarg dels seus 47, 4 km 2 de superfície riqueses naturals que conviden a fer excursions a peu o amb bici per la seua extensa xarxa de camins aprofitant per conèixer paratges com la Ceja del Río Grande , les fonts del Pi i de la Carrasqueta , el barranc del Barcal , la presa de l'Escalona, Los Chorradores , el llac artificial de Playamonte ; por de las Quebradas o l'avenc de Tous.

La població s'ubica al peu d'un pujol coronat per l'ermita del Crist de la Salut, el seu casc antic manté els trets àrabs dels seus orígens . Del patrimoni parlem tot seguit:

• Autèntics tresors d'art prehistòric en: Las Fuentes , Abrigo del Garrofero (pendents de declaració de Patrimoni de la Humanitat), cova del Barbero , Las Carasetas (deu figuracions de cares humanes suposadament del Bronze).
• Església de l'Assumpció de nostra Senyora. Reconstruïda en el segle XVIII. Campanar aixecat en 1950 sobre la primitiva torre barroca. Es pot visitar el seu Museu Parroquial.
• Abribador de los moros .
• La Tinaja . Almodí d'origen àrab.
• Font de la Marquesa . O de Los 24 chorros . Més de dos-cents anys d'antiguitat.
• El Castell. Aixecat pot ser aprofitant els fonaments d'una fortalesa del Bronze, les ruïnes de la qual es troben molt a prop. No queden d'ell més que alguns llenços i part de dues torrasses .

Podem tancar la visita degustant l'arròs al forn, el mojete arriero , el gaspatxo o els bons emobotits que presenten en adob i comprant els deliciosos dolços que s'hi elaboren, coca de chicharrones , tortafinas , trenes, orelletes. No oblidarem, parlant de la gastronomia navarresina la mel i l'oli de la seua almàssera, de principis del segle XX.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos y Fortalezas de la CV
Gremi de Campaners Valencians
Macizo del Caroig
Plana personal de Paco González