Deixalles d'antics pobladors s'han trobat al Tossal, a Benicató (vil·la romana), a l'Alcúdia, a Torre Motxa i a Santa Bàrbara però fins el 28 de novembre de 1178 no apareix documentada Nullis , en 1238 Jaume I va conquistar el castell de Nules, actual Vilavella i el 16 de setembre de 1251 va donar-lo al noble català Guillem de Montcada , el qual, en 1254 va donar a 37 pobladors carta pobla que determinaria la fundació de Nules i Moncofa; el 20 d'agost de 1273 Raimon de Montcada , senyor vigent, obté privilegi reial por portar-hi aigua des del riu Millars; el 1316 passà el senyoriu per matrimoni a Gilabert de Centelles i Montcada , considerat l'autèntic fundador de Nules, i uns anys després aquest llinatge es va unir al de Riusec , futurs comtes d'Oliva; el 1342 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció i donà permís per a fer mercat, confirmà el drert d'aigües i atorgà el privilegi de tenir embarcador en la platja; en 1375, en el decurs de la guerra dels Dos Peres es va autoritzar la fortificació de la vila; amb Martí l'Humà passà a jurisdicció reial; posteriorment es va convertir en una baronia i, després de l'expulsió dels moriscs, en 1609, i com a conseqüència d'ella, en un marquesat que incloïa els llocs de Nules, Mascarell, La Vila-Vella i Moncofa; fou base de partida en la guerra contra els moriscs de la Serra d'Espadà el 1526, així com de les tropes reialistes front els agermanats; el 24 de setembre de 1582, mitjançant plet contra els comtes d'Oliva, Felip II passà la baronia, de bell nou, a jurisdicció reial i atorga a Nules el títol de Vila Reial amb poder civil i criminal detentats per un batlle i un justícia reials; l'expulsió dels moriscs significà la pèrdua, sobre tot a les alqueries, d'un terç de la població; en 1614 Felip III donà a Cristòfor de Centelles el mer imperi; en la guerra de Successió recolzà el borbó la qual cosa li valgué (1708) el títol de “ Muy Leal y Fidelísima ” i el privilegi d'afegir símbols i llegendes a l'escut; el 1755 és senyor Vicent Català i Castellví , també marquès de Quirra; les tropes del general francès Suchet assaltaren Nules i establiren en l'ermita de sant Miquel, coneguda des d'aleshores com El Fort, una guarnició; en el segle XIX, i fins l'extinció dels senyorius; pertangué als comtes de Cervelló , en 1938, la població quedà gairebé totalment arrasada en convertir-se en front de combat.

Les dades municipals de 2004 indiquen una població de 12.065 persones, de gentilici, nulers, que es reparteixen en els nuclis de Nules, Mascarell i Platja de Nules; la batlia correspon al PSPV que, en les eleccions de 2003 obtingué, a l'igual que el PP i que IPN , 5 regidors, el BLOC i EU-ENTESA, n'obtingueren 1 cadascú.

Des de la partició de les aigües, motiu de continues disputes amb Borriana, en el segle XIX i la implantació del conreu del taronger Nules és una vila eminentment agrícola, més del 60% de l'economia depèn dels cítrics , en què des de 1950 se celebra anualment la Fira de Maquinària Agrícola. El sector serveis i la indústria es reparteixen la resta de l'economia.

La major part del terreny municipal, 48,8 km 2 , es dediquen a l'agricultura, malgrat tot cal recomanar les platges de Nules i la visita a l'Estany, antiga albufera prop del Grau.

gesia agrícola dels dos segles passats deixà exemples d'arquitectura modernista, Mercat Municipal, de 1934, i eclèctica; la destrossa de la guerra de 1936 obligà a Regiones Devastadas a reconstruir i deixar també alguns exemplars, com ara la Plaça Major o la torre de l'església de sant Bartomeu. Del patrimoni nuler parlem tot seguit:

La gastronomia es basa en els productes de la terra i els arrossos i el peix en són reis, a tall d'exemple, esmentarem l'arròs amb ànec i el salpicó d'anguiles.

Per tancar aquest article i com a mostra de l'activitat cultural local citarem la celebració del Congrés d'Història i Filologia de la Plana, que s'hi celebra bianualment des de 1988; el Congrés de Citricultura de La Plana, des de 1993 o els Jocs Florals de la Vila de Nules, des de 1953.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
Castillos y fortalezas de la CV
Guía Turística de Castellón
Gremi de Campaners Valencians
Guia virtual de la CV.
La Ciudad de Nules
Plana personal de Paco González