Diari Parlem

Esta ressenya té 1 comentari

FITXA TÈCNICA

TÍTOL: El verí de teatre
AUTOR : Rodolf Sirera
EDITORIAL I COL.LECCIÓ : Edicions 62; Cangur teatre
CARACTERÍSTIQUES DE L’ EDICIÓ: novena edició, editada a barcelona l’any 2001

COMENTARI

Realitat o ficció

Rodolf Sirera és el més destacat autor dramàtic de la literatura valenciana en català. Vinculat inicialment al moviment del teatre independent, durant la dictadura produeix obres compromeses on perfila els seus traços més personals.
Amb la democràcia, la seua extensa producció, més de quaranta obres, es diversifica, interessant-se per qüestions genèriques sense abandonar l'experimentació, el teatre històric o la tradició valenciana.
El seu reconeixement en la literatura catalana prové de Plany en la mort d'Enric Ribera (1972), una peça abstracta pròxima a la poesia i oposada al realisme imperant. A més de qüestionar totes les convencions teatrals, i de plantejar el tema principal del seu teatre, el de la relació necessària i conflictiva entre l'intel·lectual i la seua societat, mostra gran part del seu llenguatge i obsessions.
Amb El verí del teatre (1978) va donar el gran bot al teatre hispànic i europeu. Indian Summer (1987) inaugura una nova escriptura, cinematogràfica, a partir dels patrons actuals de la comèdia.

Les seues últimes obres són Cavalls de mar (1986); La caverna (1993) importantíssim testament teatral; Maror (1994), una comèdia d'intriga, i Punt de fuga (1999).

Una vegada situada l'obra podríem intentar centrar més el nostre anàlisi fixant-nos en el tema de què esta producció teatral tracta. Podríem dir que es : la confusió entre realitat i ficció al teatre.

L'obra comença a la sala de rebre d'un palau, d' on l'acció no es mou en el transcórrer de la narració. Un criat i un mestre del teatre esperen al marqués, mentre aquest últim mata el temps bevent unes copes de vi.
Entre els dos s'inicia una discussió sobre el grau de realitat que es capaç d'assolir una representació teatral. Content ja de la seua interpretació, el criat desvela que es realment el marqués. La discussió que estaven mantenint canvia de punts de vista, sent ara el marques el que du la veu cantant , i puja d'intensitat. El marqués demana a Gabriel que represente una obra que ell mateix a escrit com a exemple de la discussió. L'actuació no li agrada a l'escriptor, i Gabriel va sentint-se morir degut al verí que el marqués ha ficat al vi. Davant esta situació el Marqués demana a Gabriel una altra interpretació per poder obtindre l'antídot ; este ,enganyat, accepta. La segona interpretació tampoc no li agrada, però, Gabriel obté l'antídot ( que a la fi serà el vertader verí).
L'obra acaba amb el tancament de la discussió amb un monòleg del marqués, mentre veu Gabriel caure inconscient.

Cal recordar que estem parlant d'una obra de teatre , i per tant té una estructura ben diferent a qualsevol gènere narratiu. En general l'obra es prou simplista, ja que no hi ha més que un acte principal, sols dos personatges ( El Marqués i Gabriel), escassa escenografia i la duració es més bé curta. Pel que fa als diàlegs podríem dir que es combinen a la perfecció els diàlegs llargs i carregats d'informació amb els diàlegs ràpids i curts, adaptant-se a la perfecció amb el ritme de la narració.
Les acotacions ,per altra banda, són constants i abundants; molt importants en el desenllaç per a transmetre sensacions moviments.

En l'adaptació del contingut narratiu al ritme dels diàlegs - que varien entre el ritme ràpid quan no es pretén posar èmfasi en el contingut sinó en l'acció, i el ritme més lent quan l'acció no és tant important i si ho és el contingut del diàleg - està l'aspecte positiu més remarcable de l'obra.

També cal destacar el grup d'idees que s'esmenten el llarg de la discussió entre el marqués i Gabriel, que suposen la càrrega intel.lectual de l'obra. La discussió és una continua oposició de punts de vista contraris sobre la naturalesa de la realitat ( objectiva o subjectiva) tant del teatre com de la vida real, i de la petita línia que separa la realitat de la ficció.

Podríem atribuir a este llibre un mínim caràcter informatiu sobre l'època en què transcorre( abans de la revolució francesa, com es deixa vore tímidament en la discussió de classes i el caràcter renovador que adopta el marqués ), però aquest no és l'objectiu últim del text.
Podríem atribuir a este llibre un caràcter literari ,entreteniment pur i dur, però tampoc es esta la definició última de l'obra. L'objectiu final del llibre es fer reflexionar al lector al voltant de la realitat del teatre i de la teatralitat -la ficció- d'allò real.

La realitat té coses de ficció i la ficció té coses reals, el vertaderament difícil es discernir-les. L'única realitat totalment segura, com diu un dels personatges, és la mort. La resta és interpretació.

MARC DELCAN ALBORS. INSTITUT LA FLORIDA (CATARROJA)