Diari Parlem

El dia 1 de Desembre és el dia mundial de la SIDA; si per a alguna cosa servixen estos dies, és perquè es parle del tema, es recorda el que s'ha avançat sobretot en investigació, encara que ni els laboratoris privats i tampoc els governs estan disposats a avançar veritablement en els països d'eixe "tercer món" que patix.
Potser tots ho sapiem ja, però està bé recordar el que signifiquen estes sigles:

Síndrome, o siga símptomes.

Immunodeficiència, fa al·lusió al sistema immunitari, o siga aquell que s'ocupa de defensar-nos.

Deficiència o siga manca o escassesa d'alguna cosa necessària.

Adquirida per un virus, a l'entrar en contacte amb aquest.

No és el mateix tindre SIDA que ser seropositiu, és a dir ser un transmissor; aquest és aquell que ha tingut contacte amb el virus, s'ha infectat i per tant pot transmetre-ho a altres (després vorem les maneres), però que en ell no ha aparegut la malaltia, és un transmissor no un malalt, en ell no es dóna cap símptoma, és una persona portadora del VIH, o siga del virus de la SIDA.

Si bé és cert que la majoria de persones seropositives desenvolupen SIDA, també és cert que es pot fins i tot tardar més de deu anys, i que per descomptat, a hores d'ara ja hi ha tractaments amb els quals es pot retardar l'aparició de la malaltia. Així que el millor per a aquell que tinga el més mínim dubte és que vaja al seu metge (en la sanitat pública és gratuït) i li demane la prova, on s'assegura al 100% la confidencialitat (perquè la prova siga del tot efectiva han d'haver passat tres mesos almenys des del possible contacte). No se sap si algú és portador fins que no es fa la prova, no hi ha símptomes específics.

Podria seguir donant més dades, però no és la meua intenció en esta finestra, el que vull ara és que coneguem els riscos reals, perquè puguem fruir del sexe com el joc que sempre propose, i que no camine el dubte pel nostre cap, abans o durant. Cadascun és responsable, però per a això abans ha d'estar informat. Tu que pots informar-te perquè no vius, per exemple a l'Àfrica Subsahariana o al Carib.

Vies de transmissió:

Sang, mitjançant una transfusió (quasi impossible en els països que ens diem desenvolupats); o també per via parental, o siga utilitzant xeringues d'uns altres.

Sexe anal, la pràctica de més risc per la fragilitat de la mucosa rectal, ja que la penetració pot causar xicotetes ferides i hemorràgies que fan fàcil que el semen infectat entre en contacte amb la sang, però també per a l'altra persona.

Coit vaginal, sembla que és més fàcil que l'home infecte a la dona a l'entrar en contacte el semen amb la vagina; però també és possible al l'inrevés si és el fluix vaginal el que està infectat a l'entrar en contacte amb la uretra del penis.

Sexe oral no està exempt de perill, i només es dóna en contades ocasions, sobretot perquè han d'existir ferides en la boca o els genitals (vore article "SEXOLOGIA: SEXE SEGUR, SÍ" ). El risc el corre la persona que posa la boca.

De la mare al fetus, durant l'embaràs, en el part o durant la lactància. Hui en dia, si una dona és seropositiva i es queda embarassada (i viu en este primer món nostre) ha disminuït molt el risc per al bebé, gràcies als antirretrovirals, quasi el 100%.

Mesures preventives:

Usar sempre preservatius de làtex, tret que tingues una parella estable i estigues completament segur/a que no manté altres relacions i que si les mantinguera prendria precaucions. I les parelles de lesbianes els pegats de làtex, que es venen en subministraments mèdics o dentals i també en farmàcies (no en totes).

Els espermicides es poden afegir al preservatiu, mai substituir, que continguen Nonoxynol-9.

I hui també s'està utilitzant la pastilla del dia després, però pels seus efectes secundaris, només s'utilitza quan se sap realment que s'ha tingut contacte directe amb el virus (no pot realment usar-se com mesura preventiva).

Tu ets el responsable, vetlla per la teua salut, tu que pots decidir i que no formes part d'este percentatge elevadíssim de persones que no tenen assegurat l'accés a poder utilitzar qualsevol mesura preventiva i tampoc l'accés al tractament (sobretot pobres i dones).

NOTA: Uns 35-40 milions (no he aconseguit saber exactament) sofrixen SIDA en el món i més de 3 milions han mort enguany. El País Valencià té poc més de 4 milions...

Acabe amb unes paraules de Nelson Mandela: "Demanem a tots que s'uneixen en la guerra contra la SIDA amb la mateixa i, fins i tot, major decisió que es va demostrar en la lluita contra el apartheid."

M. Àngels