L'ENQUESTA

La festa dels "Bous al carrer" és comparable a la de les places de bous?

Sí, és igual de cruel i s'hauria de prohibir
És diferent, però ha d'haver més control
No, els bous al carrer és una tradició a respectar
No tinc opinió formada



Resultats
Enquestes

vots: 160
Comentaris: 9

ARA AL WEB...

Actualment hi ha 9 no registrats, 1 membre(s) connectat(s).

Ets un usuari anònim. Pots registrar-te aquí
reportatges
· BENIFAIRÓ DE LES VALLS (CAMP DE MORVEDRE)
· BENIFAIRÓ DE LA VALLDIGNA (LA SAFOR)
· SANTA GIMENO MATA, DIRECTORA I PRESENTADORA DE TELEVISIÓ
· BENIFAIÓ (RIBERA ALTA)
· COREA DEL SUD VIST PER UN VINAROSSENC (VI) per Jaume Anguera
· BENIDORM (MARINA BAIXA)
· BENIDOLEIG (MARINA ALTA)
· SEARG DIXIT: LES ELECCIONS EUROPEES, LA CONSTITUCIÓ EUROPEA I L'EUROPA DELS POBLES
· BENICULL DE XÚQUER (RIBERA BAIXA)
· BENICOLET (VALL D'ALBAIDA)
parlemdecinema
· SOLDADOS DE SALAMINA
· MATAR A UN REY
· HAY MOTIVO
· CLEOPATRA
· EL REGRESO
· EN LA CIUDAD
· KM. 666
· LA MALA EDUCACIÓN
· LA SONRISA DE MONA LISA
· KILL BILL: VOL. I

recomanem


L''Oratge de cada dia al País Valencià

GREGORIO MARTÍN, EXDIRECTOR DE L'INSTITUT DE ROBÒTICA DE LA UV

(1748 paraules totals d'aquest text)
(88 Lectures)   




Gregorio Martín Quetglàs (Ciutadella, 1950) és catedràtic de Ciències de la Computació i Intel.ligència Artificial, conegut socialment per haver estat des del seu càrrec com a director de l'Institut de Robòtica de la Universitat de València, la veu científica que criticava les actuacions del govern valencià i espanyol en matèria d'infraestructures. Defensor de l'expansió del ferrocarril, este estudiós dels sistemes de transport, ha defensat, en contra del criteri dels governs populars, la connexió valenciana amb Madrid per la via més ràpida, Conca, i la priorització de la construcció de l'AVE que recòrrega l'Arc Mediterrani. Va decidir abandonar el seu càrrec com a director de l'Institut l'any passat, davant de les dures crítiques i atacs personal que va rebre des de la Generalitat.


-L’any 2000 en un diari de Les Illes Balears declarava que “me siento un poco com un intelectual del siglo XIX que puede desarrollar su labor al margen de cualquier compromiso político”. Després de dimitir de l’Institut de Robòtica per les pressions del PP, “per a no perjudicar a la Universitat”, com vostè ha declarat, continua pensant el mateix?

Exactament. La construcció d’una societat democràtica implica que la gent s’involucre en la cosa pública, però no necessàriament amb un carnet. Respecte i admire la militància política, l’únic que cadascun servix per al que servix. Cal evitar batalles entre institucions. La Generalitat no ha acceptat la crítica des de fora de l'espectre polític, crec que s'ha equivocat, però li dec el respecte associat al seu paper de tindre responsabilitats públiques. Sol lamente que usen la desqualificació. Està parlant un ciutadà, naturalment amb la seua ideologia i la seua escala de valors, però que només vota, no un adversari polític.


-Quan va rebre les crítiques del Consell pels seus informes de l’AVE Madrid-València (quan encara era director de l’Institut de Robòtica), va sentir el suport de la Universitat?

Sí, cap problema. El Rector sempre l’he sentit al meu costat.


-Per què pensa que no van emetre cap comunicat recolzant-lo?

No tenia sentit. El que jo volia eviatr era una confrontació institucional. Millor el que ha passat.


-Què pensa del seu substitut, Juan de Mata Domingo Esteve, davant l’Institut de Robòtica? Creu que mantindrà la independència política (al menys respecte a la Generalitat) en els seus informes com ha fet vostè?

És un excel.lent científic, molt capaç i treballador. La seua àrea de treball és el control, no les aplicacions al transport.


-Fa uns dies vaig consultar la pàgina de l’Institut de Robòtica i no he trobat els articles i informes referents a l’AVE que hi havia quan vosté n’era el director. Per què pensa que els han esborrat?

Va ser una decisió meua. Els pot trobar a  www.gregoriomartin.net . Insistisc que la Institució com a tal queda al marge.


-Sobre l’AVE Madrid-València: no acabe d’entendre la seua necessitat. Si les dades que he llegit són certes, es podria reformar la línia actual i fer servir Talgos pendulars (que arriben a 220 q/h), amb la qual cosa s’arribaria a Madrid en poc més d’una hora i mitja (i costaria tota la infraestructura 10 vegades menys que l’AVE). Amb els AVE a 300 q/h s’hi arribarà en poc més d’una hora. És tan important acurtar la distància en mitja hora?

Esta és una qüestió que està mal enfocada. El Talgo pendular és un vehícle d'origen italià, l'avantatge del qual és que té una millor adaptació a traçats amb un gran nombre de corbes (d'ací allò de “pendular”), cosa per cert de poca importància en el cas que ens ocupa, doncs per Albacete, l'avantatge és que es tracta de terreny pla. La velocitat punta no és la mitjana i estem parlant de millorar l'actual Alaris, que no està gens clar que puga arribar a l'hora i mitjana que diu la pregunta, jo ja em quedaria content amb 2 hores. El problema consistix que a l'afegir 100 quilòmetres al recorregut, cal buscar velocitats mes altes i és un peix que es mossega la cua. Però negue que es puga arribar a Madrid amb un pendular per Albacete en hora i mitjana, esta és una inexactitud que s'ha propagat des de mitjans suposadament progressistes i no obeïx a la veritat.


-No seria més recomanable que els valencians reclamàrem amb insistència l’AVE Alacant-Europa a través de Portbou (al ser una distància molt major, la diferència en velocitat sí que és important) i demanar simplement un Talgo Pendular a Madrid?

Deixem de parlar de Talgo pendular i anem amb el problema de la connexió amb els Pirineus. Cal insistir que per sota dels 700 Km el tren perd possibilitats. Per tant les grans destinacions per a València són Madrid i Barcelona. Es necessita un bon servici amb estos dos punts. Des de València, no hi ha cap destinació que justifique un AVE mes enllà de Barcelona. Altra cosa són les mercancies, però ara parlem de passatgers.


-Què opina sobre les mobilitzacions que s’estan portant a terme per part dels pobles més afectats pel traçat de l’AVE? Si l’opinió d’un científic acreditat no ha servit per aturar la decisió del govern creu que la pressió de la ciutadania pot aconseguir alguna cosa?

Estes reaccions arriben tard, els alcaldes i corporacions de les anteriors legislatures no es van prendre seriosament el problema, amb algunes excepcions. El “meninfotisme” ha estat molt dolorós i només s'han cregut el que anava a passar quan han arribat les màquines. És una protesta que arriba tard. Li puc assegurar que ens sentírem molt sols fa ara 4 anys En qualsevol cas seguisc pensant que si hi ha un buit per al diàleg este deu reprendre's. Insistisc que el doble accés a Madrid no és defensable...

-No creu que el govern està menyspreant l’opinió, més que autoritzada, de la societat civil?

Sí, però, com s'ha expressat aquesta?. En este sentit sent una gran enveja de la forma com s'ha comportat la societat civil catalana. Hem d'integrar-nos com a valencians i traure conseqüències del que ha passat.


-Per a mi l’AVE Madrid-País Valencià és una infraestructura innecessària, cara, anti-ecològica i elitista. Què em diria per a convèncer-me del contrari?

Que utilitzés el cotxe per a anar a Madrid, absolutament anti-Kioto i anti-ecològic o l'avió absolutament car. Parlar d’elitisme senzillament no ho entenc.


-Ens pot explicar a partir de quines distàncies és aconsellable (sobretot econòmicament) construir trens de gran velocitat (TGV)?

Entre punts separats per més de 250 qm. i per menys de 700.


-Al Japó estan fent proves amb un tren que va a més de 500 q/h. No creu vostè que quan estiga construït l’AVE Madrid - País Valencià, aquest ja estarà desfasat? (I del que algun dia ha de recórrer el corredor mediterrani, ja ni li conte!).

Al parlar de ferrocarrils, el límit no està en la potència, en la velocitat de la màquina, sinó del trajecte, ja que l’energia depèn del quadrat de la velocitat i altres paràmetres del cun de la mateixa. El problema és la via i per això no crec que en un futur proper es puga pensar en trens balaque. El cas japonés és una situació molt específica.

Vostè escriu molts articles apel·lant a la ciutadania valenciana en el seu conjunt, explicant, segons el seu criteri, què ens interessa i què no, sobretot en el terreny de les infraestructures i en el de les nostres relacions exteriors (Arc Mediterrani). Segons el seu punt de vista, ens interessa als valencians que el PP torne a governar Espanya a partir de l’any que ve?

Crec que cal defensar les opcions polítiques que no només tenen una imatge radial d'Espanya. M'interessa molt el que en este sentit puga fer Maragall des de Barcelona.


-Creu necessària la presència d’un partit valencianista a Les Corts Espanyoles?

No hi tinc criteri. Sí he de dir, però, que València deu d’estar millor defensada en les decisions estatals.


-Vostè ha saludat el nou govern català per què sembla que miraran més al sud que no l’anterior de CiU. No creu, pel contrari, que amb un govern català d’ideologia completament antagònica respecte al PP la incomunicació entre les dues Generalitats serà major que no abans?

Seria una desgràcia. Més que mai Barcelona i València deuen moure's en un plànol de col·laboració, són l'eix que no funciona en el triangle bàsico de l'Estat Espanyol. La seua pregunta és molt interessant i caldria desenvolupar-la.


-No creu que el govern valencià és massa subordinat del govern espanyol i prefereix atacar-lo a vostè abans d’enfrontar-se a Madrid?

És possible, però no vull ser pedant. L'important són els col·lectius no les persones.


-Ha rebut la cridada d’algun partit polític per a incorporar-s’hi? De quin o quins?

No servisc com a polític i per això sent un gran respecte pels bons polítics.


-Sóc un aficionat als escacs. Des de fa anys diverses empreses, com per exemple IBM, estan invertint molts diners en construir una computadora que derrote els millor jugadors. Les màquines són invencibles en el joc forçat, en la tàctica, en les llargues combinacions. En canvi, són fluixes en l’estratègia, quan han de concebre un pla a llarg termini... quan han de pensar. Vostè com a expert en intel·ligència artificial, creu que algun dia les màquines podran reflexionar per si mateixes? (al menys per a poder guanyar als escacs).

No ara com ara, però faran coses molt semblants. Per favor informe’s sobre el que s’està fent amb l’anomenada Web Semàntica. De vegades la capacitat de càlcul supera el que nosaltres anomenem intel·ligència.


-Segons tinc entès, mentre vostè va dirigir l’Institut de Robòtica, aquest va fer algun informe sobre el tràfic rodat a València. A quines conclusions van arribar? L’Ajuntament de València i la Generalitat el tingueren en compte?

València, té una bona Enginyeria de Tràfic i una nefasta política d’aparcaments. El futur és negre si no es pren de veres el control de l’automòbil.


-Hi ha algun argument econòmic que justifique el manteniment de la Xarxa Radial de transports a la Península Ibèrica (em referisc a la construcció dels AVE sobretot)?

No, i sóc ben clar.


-Els informes que ha anat traguent al llarg de la història l’Institut de Robòtica els han tingut en compte els diferents Governs de la Generalitat?

No


-Creu que la “matèria grisa i intel·lectual” del País és tinguda en compte en general per la societat?

És un tema de la Societat Civil, cal aprendre a fer-ho, som un gran poble que deu de creure-s’ho.


-Té previst continuar treballant per trobar una millor solució per a la connexió AVE del País Valencià amb Madrid i Europa?

Sí, sens dubte.


-I després de deixar l’Institut de Robòtica, quins projectes té en ment?

Fer el mateix sense responsabilitats institucionals.
  

[ Tornar PARLEM AMB... | Índex de les Seccions ]

ÉS UNA IDEA DE: