La seua toponímia correspon a l’àrab i significa "fill del llop". La població té el seu origen en una antiga alqueria musulmana. Conquistada pels cristians a mitjans del segle XIII, va seguir sent lloc de moriscs amb un total de 37 famílies el 1609, moment de l’expulsió. Des de l'any 1574 l'església parroquial estigué annexa a la de Benimarfull. Va pertànyer a la família Fenollar en el segle XVII, i posteriorment el senyoriu fou possessió del comte de Ròtova.
El cens de 2002 donava la xifra de 93 benillupers. L'únic regidor, i batle, correspon al PP. El 85,11% dels habitants saben parlar valencià, segons dades del cens de 2.001.
La seua economia és agrícola. S’hi produeixen cireres de la denominació d’origen "Montaña de Alicante".
Benillup té 36 km2 i es troba al centre de la vall de Travadell, al peu de la Serra d'Almudaina, sota la Penya Redona, voltat pels barrancs de Caraita i del Sofre, que són afluents del riu Serpis o riu d'Alcoi. Hi ha bones ocasions per fer excursions i senderisme com ara: la font del Molí, la de Salines, el barranc de la Font Vella i el del Sofre.
El casc urbà és petit i molt bé conservat. L’única referència monumental que hi ha és l’església de la Mare de Déu del Roser, edificada el segle XVI.
Les especialitats gastronòmiques autòctones es basen en el dolç: sopà, figues fregides i sequillos.
