PENSAMENT: L'AVL i l'aposta pel valencià-català.
(1038 paraules totals d'aquest text)
(82 Llegides)
Malgrat que sempre acompanyat d'una cortina d'excepticisme, l'AVL sembla estar entrant en contacte amb les institucions del nostre país i d'arreu del nostre sistema lingüístic.
D'entre totes les reunions ralitzades fins a la data les dos més destacables han estat amb l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i l'Institut d'Estudis Catalans.
Damunt la taula diversos temes a tractar, entre d'altres el nom de la llengua i la tasca que s'està desenrotllant per a traure a la llum el diccionari de l'Acadèmia.
De la trobada amb l'IIFV podem destacar amb una primera ullada que, encara que l'AVL ha obert la porta del diàleg, s'ha volgut deixar clar que l'ens normatiu de la llengua dels valencians no és altre que el presidit per Ascensió Figueres. Des de la seua posició de representant del món universitari, l'IIFV s'ha posat en contacte amb Rosa Regàs, presidenta de la Biblioteca Estatal, per tal de trametre-li el seu parer sobre la polèmica suscitada amb la proposta valencià-català. La comunicació ha estat mitjançant una carta, a on l'IIFV es posiciona clarament per mantindre el nom de llengua catalana com a denominació genèrica. Considera que el terme valencià-català només aporta més llenya al foc.
De la reunió amb l'IEC destaca el fet que l'ens català rebutja la proposta valencià-català com era d'esperar. L'Institut, representant de la llengua catalana, sempre ha tingut una perspectiva coherent amb la seua tasca realitzada. El terme valencià-català els supera ja que el catalanisme defensa la catalanitat pura com a condició irrebutjable per al futur: Bandera catalana, llengua catalana, Països Catalans, o siga, nacionalitat catalana.
Jo participe de la opinió que no estem com per a rebutjar de manera sistemàtica cap proposta per poc viable que parega en un primer moment. El futur de la nostra llengua es troba en mans dels ciutadans i sobretot dels càrrecs que els "representen", encara que hi ha casos en què només representen la seua ignorància.
La construcció del nom "llengua catalana" ha tingut, com el riu Guadiana, algunes tímides aparicions al llarg de la història valenciana, a banda de l'apoteòsi dels anys 60 fins a hui. Este tema està inclús massa sobat, així que el deixe obert ja que tots més o menys el coneixem bé com per a dedicar-me a tractar altres punts de reflexió que trobe més adients.
Deixem el passat a on ha d'estar, o siga, com a referent del present i no com a bagul d'on traure aplicacions directes per al nostre demà. La tradició sociopolítica valenciana sovint ha aplicat directament termes o consideracions d'un segle XIV, XV o XVI amb la facilitat amb la que li pots tirar a la cara a un polític que l'any passat, des de l'oposició, defenia altres arguments. És tan fàcil com anar-te'n a un poema d'Ausiàs March, pegar-li una fullejada ràpida, et saltes cinc segles, i comences a lligar caps des del s.XV amb les declaracions que ha fet cert polític en relació a qualsevol tema. Amb raó tots els valencians som filòlegs, politòlegs i el que faça falta, com no ho anem a ser tenint tantes ganes de parlar sense saber?.
Altre dels entrebancs que trobem al País Valencià és el fet que cap grup polític para l'orella a les propostes alienes als seus amics. L'afirmació és contundent: "Si ve d'eixos ***** res". Doncs res, malgrat la meua curta experiència amb gent d'associacions i formacions polítiques ja han passat no poques propostes per les meues orelles que han estat sistemàticament desoïdes només perquè l'havia proposat tal individu amb qui no es combregava.
De la mateixa manera hi ha molts "dialogants" per ahí que quan ix el tema dels simbols, el nom de la llengua o els temes que ixen mil vegades, a les cafeteries i xarrades de temps lliure, diuen amb contundència: "Per a mi els draps(banderes) i les etiquetes(noms) és lo de menos". Ja, clar, "és lo de menos" però amb això t'han dit primer que no pensen parlar del tema i segon que ja li pots raonar que ell no va a baixar-se del seu burro, o siga que ja ens han dit prou.
Les relacions entre L'AVL i l'IEC, per citar els dos caps visibles encara que fent-ho extensible a qualsevol àmbit, passen necessariament per superar la descontextualització històrica del parlar sense saber, el "si ve d'eixos ***** res" i el "és lo de menos". Pel que fa directament als instituts lingüístics cal optar decididament per crear una política de acostament d'interessos, compartir objectius.
De la mateixa manera que si ve d'algú amb qui no es combrega desoïm la seua proposta també es fa el possible perquè els demés no s'apunten les medalles de què tu et consideres mereixedor. És a dir, que entre les pròpies associacions hi ha més rivalitat i enfrontament que no voluntat de coordinació i de conjuminar el treball.
El terme valencià-català com qualsevol proposta tindrà beneficis i incovenients, el que cal és comprovar si superen els beneficis als incovenients, i en eixe cas si paga la pena donar-li suport. Com a arguments positius trobe que pot suposar la confirmació definitiva de la unitat de la llengua, que pot ajudar a tancar la ferida de l'anticatalanisme irracional i que inclús obriria les portes a què els valencians s'identificarem més amb la llengua, tenint a Espanya i a Europa un nom amb què vore-nos representats, al temps que es normalitzaria el saber-se part d'un tot.
Com a contraarguments podem adhuir que per a la resta de parlants pot ser, en un principi, assumible des de l'escepticisme. També es pot oposar la idea que Catalunya no ho veja amb bons ulls el fet que un nom considerat inferior siga part del nom genèric. O que des d'Espanya no es vulga encunyar un terme que unix definitivament la llengua, no imposada, més important de l'Estat Espanyol.
Siga com siga, el mercat d'interessos està viu i les cartes són jugades amb molta precisió, no siga que per excés de precipitació obrim un camí que no ens porta enlloc. El valencià-català, o català-valencià, no llevaria que al País Valencià el nom preferent fora el de llengua valenciana, així com a Catalunya i Ses Illes fora el de llengua catalana, amb la consideració del mallorquí o balear com a doble denominació dins el territori baleàric.
L'objectiu és facilitar un futur de cohesió i coherència. Apostem pel valencià-català?
Miquel Boix |
