Enric Morera (Oliva, 1964) és llicenciat en Dret per la Universitat de València-Estudi General, advocat i empresari turístic (turisme rural). Actualment ocupa la secretaria general del Bloc des del passat congrés extraordinari celebrat el mes d'octubre a Burjassot. Va ser membre de la Unitat del Poble Valencià (UPV) -embrió de l'actual Bloc- des que es va fundar, secretari general de les Joventuts de la UPV durant el període 1985-1987, i membre de la Comissió Executiva Nacional de la UPV des del 1986. Ha estat diputat al Parlament Europeu els darrers mesos de la legislatura que finalitzà amb els eleccions del 13 de juny de 2004.

 (12 juliol de 2004)

1-Les darreres eleccions generals i europees han suposat uns dels pitjors resultats del valencianisme polític. Tot s’explica amb factors externs o el BLOC té alguna responsabilitat? És temps d’autocrítica?

El BLOC sempre ha estat responsable dels seus resultats. Dels bons i dels dolents. Les conjuntures afecten, en menor o major mesura, i cal tindre-les en compte per a contextualitzar els resultats. I, certament, és temps d’autocrítica, però també temps d’acció, treball i iniciativa.

 2-I a eixes mateixes eleccions ERPV ha experimentat un sensible canvi respecte  a ara fa 5 anys. Diuen què venen per quedar-se. Per què eixe enfrontament si realment van a per sectors diferenciats?

En èpoques electorals, tot és susceptible de distorsionar-se. Però el BLOC ni vol ocupar l’espai d’ERPV ni té una estratègia d’enfrontament amb aquest partit. En tot cas, que ho explique qui ho haja d’explicar. Ara bé, ens agradaria saber quin projecte té ERPV per al nostre País; coneixem el projecte que tenen per a Catalunya, però per al País Valencià.

 3-El nucli dur del valencianisme polític s’ha demostrat que no és ni de lluny suficient per assolir la barrera del 5%. Quina solució és més viable, crear-ne un nou espai polític o buscar pactes amb forces com EU, per buscar la supervivència de tots dos projectes polítics? En les passades autonòmiques es quedàrem a menys de 3 centèsimes per a superar la barrera del 5%. Eixe ha de ser el nostre punt de partida. Els resultats de les generals i europees els hem de tindre en compte. Però no hem de perdre la perspectiva. El 4’6% de 1999 va ser el punt de partida per a encarar les eleccions del 2003. No crec que ara haja de canviar massa les coses, encara que és necessari un gran debat intern, per tal de fixar amb claretat les nostres posicions sobre els grans temes que afecten als valencians; i tot això ho hem de fer des d'un gran consens intern. No podem perdre de vista el canvi de cicle ni altres factors que ens han de servir per a modular la nostra estratègia. A partir d’ahí, serà el Consell Nacional qui decidirà el camí a seguir.

 4-Què passà realment  amb Esquerra Valenciana per a que abandonaren el partit? En un futur pròxim els veu prop del BLOC, més a prop d’ERPV o en solitari?

Si le he de ser sincer, no estava a l’Executiva Nacional, l’any 2000, quan Esquerra Valenciana va decidir anar-se’n perquè el Consell Nacional del BLOC no els va acceptar com a corrent interna. I, per tant, no li puc respondre al detall. En tot cas, la relació amb Esquerra Valenciana, ara com ara, és més que correcta.

 5-La Ciutat de València continua sent una assignatura pendent per al BLOC. Després dels amargs resultats de les passades eleccions autonòmiques les successives eleccions, lluny de superar-los, els han convertit en agredolços. A què atribueix vostè esta poca incidència del seu projecte al cap-i-casal?

Jo he estat candidat del BLOC a l’alcaldia de València. I sóc conscient de les dificultats amb què es troben els candidats i els secretaris comarcals de València. Des de l’Executiva Nacional sabem que les àrees metropolitanes continuen, a pesar dels esforços fets, sent el nostre punt més feble. No sols és a València, també a Alacant i Elx ens costa consolidar una massa crítica suficient per a obtindre representació municipal i contribuir a superar el 5%.

Per això, en esta etapa ens hem marcat com una prioritat la nostra incidència a les grans ciutats. Ara mateix, València està territorialitzant l'organització. Ja s'han creat dos col·lectius locals i s'ha obert una seu comarcal. Tot això significarà, sense dubte, un major acostament a la societat d'esta ciutat.

 6-Com pensa el seu partit atraure els segments de població poc proclius al nacionalisme cap als postulats del Bloc, i capgirar les estadístiques que mostren el País Valencià com la comunitat autònoma amb menys autoestima de tot l'Estat? Com es fa útil el valencianisme?

Fent el que fa a tants ajuntaments on és present i governa o fa oposició, però sempre assumint la seua responsabilitat i fent complir el mandat dels electors que ens han votat: amb el cumpliment del programa i la defensa del valencianisme en les institucions. Com cregueu que el nacionalisme ha guanyat el seu espai a La Plana, a l’Horta o a La Safor? Amb el treball institucional i amb el treball polític, compromés amb la realitat de cada poble; xafar el carrer i estar en contacte amb la gent és fonamental.

7-Després del Congrés del 2003 la situació interna del BLOC semblava delicada. Els resultats electorals han agreujat la situació? Després del passat Consell Nacional no queda clar si ha  en l’horitzó una reestructuració organitzativa o un congrés extraordinari. Què hi ha de tot açò?

En el Consell Nacional del 26 de juny, vaig presentar un vot de confiança per saber amb quin suport comptava per a fer una remodelació dels òrgans de direcció del BLOC. Vaig rebre un 70% de suport i, sobretot, el missatge que és l’hora del consens. La meua proposta per al BLOC no és un congrés extraordinari. Potser hi haja gent que reculla signatures per a convocar-ne un. Però no ho compartisc, sobretot perquè confie amb el BLOC i sé que bastirem, entre totes les sensibilitats, una Executiva d’integració que contribuisca a posar pau.

 8-Estos dies s’ha constituit el Bloc d’Esquerra Sobiranista, El que es proclama com a corrent d’esquerres dins del BLOC. Quina opinió li mereix la constitució d’una corrent ideològica dins del partit? No és estrany que calga fer corrents d’esquerres a un partit que es defineix com a tal?

El que és estrany és que en quatre anys llargs de BLOC, encara no hi haja cap corrent organitzada quan els Estatuts ho preveuen. I, fins i tot, este era l’esperit fundacional del BLOC. Per tant, qualsevol corrent organitzada segons els Estatuts serà benvinguda. Que el BLOC siga una formació d’esquerres, no lleva que una corrent es puga dir Bloc d’Esquerra Sobiranista.

9- Com valora l’actitud de la candidatura derrotada al passat congrés per dos vots, la de Bloc de Futur? Troba que estan obstaculitzant la marxa del partit?

Estic convençut que durant els propers mesos sabrem trobar el consens que necessita el BLOC. Eixa és la valoració que m’importa. El Bloc de Futur no pot quedar-se ni s’ha de quedar al marge de l’Executiva d’integració que vull presentar en el proper Consell Nacional. Jo ja vaig ser partidari, durant el procés congressual, d'una candidatura d'integració. Per tant, espere que ara puga produir-se allò que no va ser possible a l'últim Congrés. I ho espere pel bé del Bloc i del projecte de país que representa.

 10-Quina creus que és la visió que és té del seu partit a la societat valenciana? Un partit pancatalanista d’extremaesquerra com deien les estadístiques fa tan sols dos anys o el centre-dreta del “blaverime il.lustrat” que afirmen a ERPV? Què ha sigut de la Batalla de València?

Ni una cosa, ni l’altra. Justament és tot el contrari. Un partit nacionalista modern que ha sabut guanyar-se la confiança de més de 140.000 votants en unes eleccions municipals amb un model de país progressista i valencianista. Això ens ho diu tot.

 11- Sembla que als valencianistes ens agrade molt passar el temps amb debats de forma i simbòlics i no entrem mai a les vertaderes problemàtiques. Quín és per a vosté, el problema polític de major transcendència a terres valencianes? Quines són les mancances que hem d’afrontar els valencians i que ni PP ni PSOE són capaços de resoldre?

El model de país. I en això englobe la política territorial i el model de creixement econòmic.  No podem confiar sols en el turisme. No podem deixar abandonada la indústria manufacturera tradicional, en una greu situació davant l’amenaça més que evident de la globalització de mercats. No podem ser un país de cambrers, mentre els nostres universitaris han de buscar-se el futur lluny d’ací. D’altra banda. No podem destruir el nostre territori per a crear riquesa, perquè això significa que estem condemant a mort el nostre entorn i el nostre futur. Són els 300 regidors i regidores del Bloc els que planten cara, dia a dia, a les polítiques depredatòries del territori que porta a cap el PP, i malauradament també el PSOE en moltes ocasions.

 12-Al BLOC li costà explicar el seu posicionament front al PHN. Quin és? Ha variat este posicionament amb l’arribada del PSOE a Moncloa?

El BLOC mai ha cregut que el PHN del PP siga la solució als problemes hídrics que té el País Valencià. Sempre hem apostat per un Pacte Valencià per l’Aigua, que agrupe llauradors, ecologistes, empresaris, administracions, universitats, etc. i determine les nostres necessitats, el model de país que volem i apliquem així les mesures pertinents per abastir d’aigua les nostres comarques (millora de les xarxes d’abastiment, de la depuració, les dessaladores, etc). No compartim l’actual batalla entre la Generalitat i el govern central, perquè al final l’aigua ens cal. Ara bé, no volem l’aigua per als camps de golf, ni per a la transformació de nous regadius, ni per a continuar en la destrucció de la costa.

 13-Creu vosté que tindrem algun dia un estatut de primera? I ben pensat. Què és això de tindre un estatut de primera?

Si hi ha un valencianisme que siga clau en la política valenciana, estic convençut. Sense política, no hi ha res a fer. Tindre un estatut de primera vol dir tindre el mateix tracte i textos legislatius que puguen tindre Catalunya o Andalusia, per posar un exemple. No demanaré més, però no em conforme amb les sobre que el PP i el PSOE volen per al País Valencià.

14-Signarà el BLOC la declaració de Barcelona o haurem d’esperar a tindre uns bons resultats polítics per a que els altres nacionalismes de l’estat ens consideren d’igual a igual? Hi haurà algun dia GalEusCaVa?

Estic convençut que formarem part de la declaració de Barcelona el dia que tinguem el pes que té el BNG, ja no dic el PNB o CiU, en la política gallega i en el conjunt de l’Estat. Dir el contrari, és confondre la gent. I, per tant, com que vull que el BLOC tinga el pes que ara té el BNG, estic convençut que més prompte que tard hi serem presents. Ara, hem de tindre en compte les intencions dels signants de la Declaració de Barcelona perquè no sols compta la nostra voluntat, sinó també la dels actuals membres.

 15- Quina opinió li mereixen estos noms, Pere Mayor, Pepa Chesa, Ferran Puchades, Antoni Porcar i Vicent Flor. Siga el mínim possible de “polític” en la seua resposta.

Ho seré. La responsabilitat d’un secretari general no és opinar sobre els seus companys de partit, ni valorar-los. En tot cas, son dirigents que s’han deixat la pell per consolidar el nacionalisme polític, per fer-lo una eina útil a totes les institucions on està present i per convertir-lo en l’únic aparell polític d’una nació sense estat com és el País Valencià. Tenen tot el meu respecte i molt que aportar al nostre projecte polític.

 16- Amb sinceritat. Mira o participa sovint de fòrums com el de Valencianisme.com o d’altres per polsar els ànims dels valencianistes?

Acostume a mire-los. No solc participar, però hi accedisc per observar les opinions de la gent. I no ho faig tant per a polsar els ànims dels valencianistes en general, com per a tindre en compte quins arguments utilitzen, el contingut de les crítiques, etc.

 17. Molt breument, un desig polític per al 2007.

Que el valencianisme estiga present a les Corts Valencianes, a l’Ajuntament de València, d’Alacant, Elx i Castelló, a tots els ajuntaments on presentem llista. Que el BLOC esdevinga clau per al canvi polític que necessita el País Valencià en clau valencianista i progressista.