PENSAMENT: LA CRUÏLLA I LA CREÏLLA VALENCIANES
(767 paraules totals d'aquest text)
(110 Llegides)
Davant el coneixement que el valencià, una llengua compartida per més de 10 milions de parlants, no serà oficial a Europa, cal que els nostres mitjans, d'acord amb el seu esperit de creació, esdevinguen l'altaveu de la societat valenciana. És així, que des del compromís per la llengua valenciana vull encoratjar els lectors del diari a fer un moviment actiu per tal de defendre els drets més bàsics de tot esser humà, com són: El dret a la no discriminació i el dret a la llibertat, en concret a la llibertat d'expressió.
Si d'una cosa estic segur és que el poble valencià ha participat activament en la construcció de l'espai comú europeu. La figura de notables valencians és coneguda i reconeguda arreu d'Europa pel treball realitzat. A la ment ens venen noms com Sant Vicent Ferrer, figura clau del cristianisme europeu del s.XV; Joan Lluís Vives, figura cabdal de l'humanisme europeu; Gregori Maians, il•lustrat que va entrar en contacte amb el més destacat de la seua època; Josep Antoni Cavanilles, botànic destacat; Vicent Martí i Soler, compositor que va treballar a Itàlia, en contacte amb Mozart, així com tants i tants altres il•luestres valencians que al llarg dels segles han portat la forma de fer valenciana fins als indrets més llunyans.
Emparats en la tan nomenada, malgrat que sempre en va, Constitució Espanyola, on es diu explicitament "la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto i protección" i en l'Estatut, Carta Magna del valencians, hem de demanar que el valencià-català tinga el lloc que es mereix dins la construcció de l'espai de convivència europeu.
Així doncs, no veig altre camí que la creació d’un fòrum de debat de personalitats, com a ferramenta necessària, per a la difusió d’una campanya valenciana per tal de promoure l'oficialitat de la llengua valencianocatalana dins la Unió Europea, així com el dret d'adreçar-se a les institucions europees i rebre resposta en la mateixa. Fa uns dies ho parlava amb una personalitat del nord de la llengua i arribavem a la conclusió que sense el compromís per avançar d’associacions com Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, Associació pel multilingüisme, ACV-Tirant lo Blanc, Federació d’Escoles en Valencià, Veu Pròpia, ... trobem entrebancs que no podem superar i restem atrapats en un espai on les institucions públiques ens ignoren així com també ho fan les grans organitzacions possibilitadores d’un canvi social benintencionat per tal de promoure el debat i la formació dins la societat valenciana.
Estos dies s’han celebrat les Jornades d’estiu de l’ACV-Tirant lo Blanc a on hem pogut gaudir de la reflexió acurada de personalitats de diversos àmbits com dret, economia, mitjans, sociologia, a més d’un sucós fòrum de preguntes per part dels assistents. Ara bé, malgrat que ara eixa trobada de reflexió tindrà una revista per tal de promoure el debat no ens podem satisfer només amb això, necessitem un consens per part de les associacions que com el Tirant podem representar la veu de la societat. Els valencians tenim la possibilitat de reactivar la nostra estructura social i no podem perdre l’ocasió. Per davant tenim molts reptes, i no hem de decaure amb els errors perquè la societat avança i el temps permet refer la història, però no podem restar de braços encreuats veient com passa el temps, i amb ell com es perden les possibilitats de participar en la construcció activa del nostre temps.
La creació de fòrums de debat com adés he dit és fonamental però mai no servirà per a res sinó existix una coordinació entre ells. Hem de fer consens de mínims per tal de construir des de la coherència la cohesió. Hem de treballar per un País Valencià unit , que no uniforme. Hi ha una frase que haurem d’aplicar parlant de la construcció del marc comú europeu que és: Potser mai estaré d’acord amb tu, però lluitaré sempre per a que pugues expressar-te. Com a conclusió, que aquells qui participem amb el nostre treball a mitjans o a associacions haurem de tindre ganes de terminar amb el destrellat del debat manipulat i estèril i seure finalment a la taula de l’enteniment per tal de deixar els particularisme i contribuir al fet comú de ser valencià al món.
Sense unió la cruïlla valenciana només farà que allargar-se i el sentiment d'insatisfacció cremarà conciències. Al mateix temps la creïlla valenciana, com a joc de paraules per tal de representar el camp valencià, es vorà realment afectada, dient adéu a les ajudes europees. Quan vinguen vaques magres ens apenedirem i aleshores no tindrem excusa per a fer-ho.
Miquel Boix |
