Encara que esguitada una vegada més per l'escàndol en les concessions dels premis amb un component econòmic i geogràfic ( ara amb els premis al cinema valencià, anteriorment amb el premi del públic ), com si ja fóra un element comú més en la idiosincràsia d'este Festival, al costat de les pel·lícules de la ribera mediterrània, els recuperats cinemes Martí o les paelles amb que es complimenta als convidats, per fi després d'unes últimes edicions prou descafeïnades hem pogut gaudir d'un bon nombre de films de tot el planeta d'una qualitat mitja-alta.

Començant per la SECCIÓ OFICIAL ( per a mi la menys interessant ) i els guardonats, el veterà Jurat Internacional va destacar d'entre els 17 treballs a concurs a 3 per sobre dels altres: Gori Vatra del bosni Pjer Zalica ( Palmera d'Or a la millor producció i millor guió compartit ) que no vaig poder vore; A Passagem Da Noite del portugués Luis Filipe Rocha ( Palmera de Plata, millor guió compartit amb l'anterior, millor director i millor actriu per a la debutant Leonor Seixas ) que sí vaig poder vore i que em va defraudar completament doncs és una història més pròpia de telefilm de sobretaula que una història com manen els cànons sobre un tema tan ardu com la violació d'una menor i amb una quantitat d'insensateses en el seu guió ( absolutament kafkià el final amb el tema de l'adopció i la sida ) que llastren la bona realització del veterà director i la interessant interpretació de la protagonista, tot amanit amb una veu en off totalment innecessària; i Or de la israeliana Karen Yedaya ( Palmera de Bronze i esment especial del Jurat per a les dues protagonistes ) que a pesar del seu realisme proper al documental i les seues encertades interpretacions em va semblar realment avorrida i poc interessant com a film de ficció. També va haver un altre menció especial per a les actrius de la pel·lícula francesa L'Esquive d'Abdellatif Kechiche, preciosa i entranyable història d'amor adolescent en un barri marginal dels voltants de París que és l'única obra de la secció oficial que guardaré en la meua memòria.

Molt més interessant i nombrosa va ser la SECCIÓ INFORMATIVA en la qual en ordre de major a menor interés vaig poder vore els següents films: Sexual Dependency del bolivià Rodrigo Bellott, impressionant i polèmica cinta que entrecreua diverses històries de joves relacionades amb el sexe que si bé al principi no arriben a enganxar del tot a l'espectador ( i gran part de culpa té en això la innecessària partició de la pantalla en dues meitats ), a partir de la història subtitulada Mirrors amb la dona de color parlant a la càmera et deixa lligat a la butaca fins la conclusió final totalment inesperada i original ( no vos la perdeu si arriba a estrenar-se ); The Wooden Camera de N. Wa Luruli, un encertat retrat dels carrers de Ciutat del Cap després de l'apartheid amb uns també joves protagonistes ( una constant en la majoria de projeccions ) i una qualitat visual molt per sobre de les pelis de la secció oficial, amb només un però en l'excessiva simplicitat del final; Danubio de Goran Rebic, espècie de roadmovie pels nombrosos països europeus que recorre este riu, de gran bellesa visual i el major problema de la qual resideix en l'excessiva quantitat de personatges i la ràpida desaparició d'aquests quan t'enamores d'ells; O Homen do Ano del brasiler J. H. Fonseca, una nova mostra que el cinema fet a Brasil comença a semblar-se al futbol que practiquen els carioques; i The Rage In Placid Lake de l'australià Tony McNamara, extralimitada i exagerada comèdia sobre "la gent diferent", els majors assoliments de la qual es troben en l'encertada dissertació sobre el món laboral en una gran companyia d'assegurances.

Quant al cicle Fantasgore del que vaig vore diversos títols dut per la meua gran passió pel gènere només destacar l'excel·lent Robot Stories de Greg Pak, que consta de quatre històries independents rodades en blanc i negre i que està més prop del cinema d'autor que del fantàstic doncs no hi ha efectes especials i sí molta sensibilitat; em van decebre les dues coreanes Say Yes, una espècie de Carretera Al Infierno que deixa la sensació de "deja vu" i Natural City, barreja de Blade Runner i Matrix amb una bona fotografia i espectacular disseny de producció però avorrida i molt confusa; finalment per a fugir veloçment ( i així ho vam fer la majoria de presents ) el treball de Gabe Bartalos, Skinned Deep.

 També d'altres seccions vaig poder fruir amb: La Chatte A Deux Tetes-El Coño De Dos Cabezas del francés Jacques Nolot, imprescindible i impressionant recreació del microcosmos d'un cinema porno actual de la ciutat de París on es donen cita totes les variants sexuals del gènere masculí ( homosexuals, heteros, travestis, transsexuals, etc.) i que va guanyar la Palmera d'Or en l'any 2002; Ojos negros de Nikita Mikhalkof, guanyadora del Palmell d'Or en Cannes 1987 i per la qual encara m'estic estirant dels pèls a l'haver tardat quasi 20 anys en vore-la, encara que més val tard que mai; Los Balizadores Del Desierto del tunisenc Nacer Khemir, guanyadora de la Palmera d'Or en l'any 1984 i que per a mi no ha envellit tan bé com esperava; i finalment la valenciana La Estancia de José Enrique March i el recent Palmell d'Or en Cannes Fahrenheit 9/11 de Michael Moore de les quals parlarem més llargament en la nostra secció d'estrenes.

Preguntes Sense Resposta

Per què sempre que cau una pel·lícula de la programació de la Mostra ( va passar amb la siriana de la secció oficial ) és per causes alienes al Festival?

Per què mai està editat el catàleg del festival quan aquest comença i sempre ho està alguns dies després?

Per què no es posen mai d'acord la Mostra de València i la Filmoteca de la ciutat de València i es dupliquen amb només uns dia de diferència films com Los Balizadores del Desierto ( de l'any 84! ) i Kill Bill Vol.I ( en Versió Original ) que estan programats per a la Filmoteca D'Estiu?

Per què en totes les publicacions i notes del festival es traduïa la peli francesa L'Esquive com El Esquivo quan realment era La Esquiva, és que ningú l'havia vist?

Per què a l'eixida del segon passi de The Wooden Camera, l'últim dia, una de les millors a concurs per votació popular, ja s'estava fent el recompte de vots?

Per què se segueix utilitzant per a elegir la millor del públic un sistema tan poc eficient i fiable com el que es porta a terme ( sense voler-li restar mèrits a l'actual guanyadora, l'espanyola Mala Uva?

Per què a molt última hora es programa un cicle de cinema de "Bollywood" amb només dos treballs de l'Índia?

Per què el comptar amb un Jurat Internacional implica que algunes pel·lícules es tinguen que veure amb tres subtitulats diferents en pantalla ( francès, anglès i castellà)?

Per què va desaparèixer a mitjan la peli boliviana Dependencia Sexual l'encertat subtitulat al castellà?

Per què sempre en alguna projecció ( L'Esquive ) que compta amb algun membre del seu equip tècnic-artístic en la sala es produeixen talls que interrompen l'obra, amb la consegüent perduda de feeling de l'espectador i l'enrogiment dels artistes?

Per què quasi mai aconsegueix estrenar-se en sales del país les pelis guanyadores de la Palmera d'Or?

Pabloco Sánchez

I més sobre la Mostra:

-PRÍMICIA: NOU ESCÀNDOL EN LA MOSTRA
-FAHRENHEIT 7/22: SOBRE EL JURAT DE LA SECCIÓ DE CINEMA VALENCIÀ DE LA MOSTRA