El passat 27 de juliol, el Comitè de Peticions del Parlament Europeu va aprovar un informe de la delegació d'eurodiputatts que es va desplaçar a la Comunitat Valenciana per a investigar sobre el terreny els abusos urbanístics denunciats per la nostra associació. És una satisfacció trobar una institució de la Unió Europea que es faça ressó de les nostres demandes, però com a ciutadans espanyols o com a residents a Espanya, hem de deixar constància de la nostra profunda frustració perquè l'Estat de Dret espanyol no haja estat capaç de posar límit als excessos, i seguisca deixant que es desenvolupe una situació que dura ja quasi deu anys.

La primera conclusió de l'informe del Parlament Europeu no es presta a confusions: "Deu decretar-se una moratòria sobre tota nova actuació urbanística proposta en la regió valenciana fins a que la legislació vigent s'adapte i siga conforme amb la legislació comunitària i els drets fonamentals dels ciutadans europeus pel que fa a les seues propietats".

Pocs dies després, el Consell va adoptar una mesura sorprenent des del punt de vista jurídic: va recomanar als ajuntaments que no apliquen la llei en vigor, sinó els principis del projecte de llei cridat a substituir-la. El curiós del cas és que la nova llei, no només no s'ha aprovat, sinó que ni tan sols ha estat enviada a les Corts Valencianes.

Perdonen la nostra perplexitat, però on s'ha vist que un Govern recomane no aplicar una llei vigent en comptes de derogar-la? Els falten vots per a açò? Ni de bon tros. No només tenen la majoria absoluta: és que tots els grups de l'oposició semblen estar d'acord. O siga, que si decidíren donar el pas avant, les Corts Valencianes derogarien per unanimitat la LRAU. Llavors, per què no ho fan? Misteris de l'urbanisme valencià.

Ha tingut algun efecte pràctic la recomanació? A primera vista, sembla que ningú es dóna per assabentat. Però si aprofundim un poc en l'anàlisi ens adonem que, gràcies a la recomanació del Consell, tots i cadascun dels pescadors en el riu regirat de l'urbanisme valencià han rebut notificació fefaent que el xollo de la LRAU s'ha d'acabar (com més tard, millor, per descomptat), i que per a rematar la feina cal posar-se les piles. Així que, seguint les seues millors tradicions, alguns ajuntaments valencians han dedicat el mes d'agost a aprovar plans urbanístics de forma desenfrenada, no siga cas que quede algun metre quadrat de terreny sense urbanitzar a sac (és a dir, a la manera de la LRAU, saquejant el medi ambient i saquejant els patrimonis dels xicotets propietaris) quan per fi arribe la nova llei urbanística valenciana.

Per descomptat que l'elecció d'aprovar els projectes a l'agost no és innocent: és un regal que certs ajuntaments fan als afectats, per a facilitar la transparència, la participació ciutadana i el dret a la defensa. Com els jutjats tanquen a l'agost i la majoria dels advocats trien este mes per a passar les seues vacances, així es garantix que els afectats puguen presentar les seues al·legacions o defensar els seus drets en temps i forma, degudament assistits pels seus lletrats, que potser estan a cinc mil quilòmetres de distància. Amb un poc de sort, els ciutadans no podran exercir els escassos drets que la LRAU reconeix als propietaris d'habitatges i terrenys. Tot està orquestrat perquè l'urbanitzador, en ús del que la LRAU anomena sense embuts les seues "prerrogatives", puga apoderar-se de més terrenys del supòsit "beneficiari" de l'activitat urbanitzadora.

No s'ho creuen, veritat? Pensen que això són desvaris d'una colla d'exagerats, jubilats i estrangers, que no fan més que protestar contra el progrés, quan en realitat estan rebent com regal de l'urbanitzador enormes plusvàlues a l'urbanitzar els seus terrenys. Doncs la història que ve a continuació ha ocorregut a la Comunitat Valenciana, i no és més que una gota en l'oceà d'abusos urbanístics que s'han desenvolupat a l'empar de la LRAU.

Un ciutadà espanyol resident a la Comunitat Valenciana es va anar de vacances a principis d'agost de 1996, sent propietari d'una finca de 15.000 metres quadrats que incloïa un habitatge. Al tornar,  a començaments de setembre, va descobrir que ni l'habitatge ni el terreny li pertanyien: a canvi li havien adjudicat 3.000 metres quadrats en una altra zona, distant de la seua finca inicial, perquè l'interès públic exigia que en la seua propietat es construïra un camp de golf.

L'article 71.3 de la LRAU indica que el propietari deu en principi remunerar a l'urbanitzador amb part dels seus terrenys. Però si vol quedar-se amb els seus terrenys i abonar la quota d'urbanització en metàl·lic, deu notificar la seua sol·licitud mitjançant document públic dins dels deu dies següents a l'aprovació del projecte d'urbanització. Observe's com funciona la llei de l'embut: el ciutadà ha de notificar la seua sol·licitud mitjançant document públic; no obstant això, la LRAU no exigix que es notifique al propietari l'aprovació del projecte d'urbanització que afecta als seus terrenys: el termini comença a córrer des que l'Ajuntament aprova el pla, no des que l'Ajuntament notifica a l'afectat. En altres paraules: la LRAU exigix al ciutadà "beneficiari" que, en comptes de recordar aquells temps feliços en els quals creia tindre una casa, un terreny i un patrimoni, es dedique a coses més útils: a apropar-se per l'Ajuntament un dia sí i un altre també, a vore si aconseguix assabentar-se de l'aprovació del projecte que li afecta.

Per descomptat que l'Ajuntament en qüestió tenia el màxim interès a defensar els interessos dels ciutadans afectats. Precisament per això va aprovar el projecte a l'agost i no ho va notificar al "beneficiari", que gràcies a esta actuació municipal va perdre 6.000 metres quadrats de terreny urbanitzat, que van passar a les mans de l'urbanitzador. L'assumpte va ser sotmès als tribunals de justícia en 1997, i es va demanar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que plantejara una qüestió d'inconstitucionalitat per indefensió, però no ha estat formalitzada davant el Tribunal Constitucional.

Estem o no davant una fallida de l'Estat de Dret?

Vegem-lo des d'altre angle. El ciutadà que va perdre la seua casa i la seua finca per a que hi feren un camp de golf es va anar de vacances pensant que la Constitució Espanyola protegia el seu dret a la propietat privada, ja que l'article 33.3 de la nostra Carta Magna establix que "ningú no podrà ser privat dels seus béns i drets sinó per causa justificada d'utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el disposat per les Lleis".

Bé, doncs ací ve l'article 58.3 de la LRAU i ens diu que l'aprovació definitiva dels plans d'urbanització "duu implícita la declaració de la utilitat pública o de l'interès social, a l'efecte d'expropiació o d'imposició forçosa de servituds, dels béns, els drets i els interessos patrimonials legítims".

Anem a vore. Ací ha d'haver alguna equivocació. L'Ajuntament estarà obligat a justificar la utilitat pública o l'interès social, no? O haurà uns criteris objectius per a delimitar en què consistix l'interès social. O haurà alguna instància que puga controlar l'interès social, no?

Doncs no, estimat ciutadà. L'Ajuntament no està obligat a justificar la utilitat pública o l'interès social, no hi ha criteris objectius per a definir l'interès social, i no hi ha possibilitat de control de l'actuació municipal. Tot el contrari. Encara que la Generalitat té una certa facultat de tutela, ja que aprova definitivament els plans municipals, l'article 40.2 de la LRAU indica que "les resolucions autonòmiques sobre l'aprovació definitiva, mai qüestionaran la interpretació de l'interès públic local formulada pel municipi des de la representativitat que li conferix la seua legitimació democràtica".

Quina llàstima que la realitat no haja tingut el detall d'adaptar-se als desitjos dels redactors de la LRAU, i que de tant en tant haja trànsfugues que canvien de representativitat (per motius altruistes, per descomptat), o que varien la seua legitimació democràtica en funció de l'empresa a la qual s'adjudica el programa. O regidors que, sense necessitat de canviar-se de partit, se servixen de la legitimitat democràtica per a defensar pura i simplement els seus interessos particulars. Per cert no s'ha donat ningú per assabentat que en l'informe del Parlament Europeu es parla obertament de les remors sobre corrupció política i vincles entre urbanitzadors i autoritats locals? Quan comencen a investigar? Si ens permeten el suggeriment, comencen pels signes externs de riquesa de certs alcaldes i certs regidors d'urbanisme.

En fi, intentarem acabar amb una nota d'humor. Gràcies a la LRAU i a la seua definició de l'interès públic, el dia menys pensat ens apareix un Consistori aflamencat que, per a augmentar l'interès turístic del seu poble, decidix construir el parc temàtic Folklòriques Mítiques. Com tenen la majoria absoluta, ho aproven sense més dilacions, i com l'aprovació duu implícita la declaració d'utilitat pública o interès social a efectes d'expropiació, i el cap de l'oposició els cau regular perquè  de quan en quan els critica, doncs li llancen la casa al susdit opositor per a construir-hi el pavelló de la nostra admirada Lola Flores. La Generalitat no pot dir res (qüestió de legitimació democràtica...), i els tribunals... Potser, amb un poc de sort, l'afectat aconseguix una sentència favorable abans de deu anys. Però, en aquells dies, el líder de l'oposició estarà en l'asil, l'urbanitzador haurà canviat diverses vegades de personalitat jurídica, i en els terrenys del que va ser el parc Folklòriques Mítiques (en fallida, per descomptat), hauran construït preciosos ruscs i fantàstiques files d'adossats. I per a demanar comptes, al mestre armero. No és per eixir corrents?

Charles Svoroda i Enric Climent (Plataforma Abusos Urbanístics No)