ELS DESCOBRIMENTS DE SITGES: QUELCOM MÉS QUE UN SIMPLE FESTIVAL DE CINEMA FANTÀSTIC (I)
(7299 paraules totals d'aquest text) (162 Llegides)

El pròxim 2 de Desembre comença en la preciosa i plàcida localitat catalana de Sitges una nova edició del Festival Internacional de Cine de Catalunya (la XXXVII), sense cap dubte el millor i més reconegut Festival de Cine Fantàstic i de Terror de tot el món.
Però amb este article volem precisament demostrar i donar a conéixer als menys avesats que el Festival de Sitges ( com tots ho coneixem ) és més, molt més que un simple festival de cine de gènere de Terror i Ciència-Ficció, ja que en estos molts anys d'existència ens ha permés descobrir una quantitat importantíssima de directors de cinema de tots els tipus i classes, que hui són imprescindibles (alguns ho seran segurament demà) i estan considerats per la majoria d'entesos com dels millors realitzadors de cine de l'actualitat i inclús de tots els temps.
Creadors de Cine com Quentin Tarantino, Wong Kar Wai, Christopher Nolan, o en el món de l'animació Hayao Miyazaki tenen en comú a més d'eixes grans dosis de talent, el que es van donar a conéixer en el nostre país a través del festival més valent i arriscat de tota la nostra Península, el de Sitges.
I esta necessitat d'haver fet este estudi sobre la història del Festival em ve donada sobretot perquè en el meu recorregut dels últims 4 anys pels festivals més importants del país (he pogut disfrutar d'una edició dels festivals de Valladolid, Gijón, Cadis o Alfàs del Pi, i de diverses edicions dels de Sitges, Peníscola o el de Sant Sebastià, tot un Classe A) me n'he adonat que continua havent-hi en alguns cercles cinematogràfics tant de premsa com d'aficionats una espècie de reticència a considerar a este Festival Internacional com el gran focus d'interés cinematogràfic que és, a l'altura dels millors d'Europa i pràcticament el més interessant en termes purament cinematogràfics del nostre país.
A més, quan u visita un Festival sempre vol veure una miqueta més que les properes estrenes de la cartellera de qualsevol gran ciutat uns mesos abans, i este festival (que en els últims anys ha apostat fortament pel cinema asiaticooriental així com, avançant-se a l'ara imperant moda, des de fa ja 10 anys pel cinema d'animació) sempre s'ha caracteritzat per estrenar films de difícil visió en les nostres pantalles comercials tant en alguns dels treballs presents en les seccions oficials com en retrospectives, a la fi molt interessants i imprescindibles.
Segons es pot veure a continuació, hi ha hagut anys en què la collita de descobriments frega el més sublim com en 1992 amb Quentin Tarantino en el seu debut darrere de les càmeres amb "Reservoir Dogs", al mateix temps que Peter Jackson es donava a conéixer per estes terres amb el seu tercer treball "Braindead. Tu Madre Se Ha Comido A Mi Perro" (una de les majors demostracions que cal saber llegir entre línies en el cine actual) o un encara desconegut del gran públic Gaspar "Irreversible" Noé presentava d'amagat un migmetratge anomenat "Carne"; o ja més recentment l'any 2000 amb les premiers espanyoles de "Memento" de Christopher Nolan o "La Isla" de Kim Ki-Duk, dues de les majors troballes del nou segle cinematogràfic al mateix temps que també descobria als més desconeguts E. Elias Merhige, del que segur es parlarà molt prompte o Takashi Miike, un dels directors més injustament desconeguts per al públic espanyol per la seua radicalitat i excessos.
S'han triat un total de 52 casos dividits en 4 grups de 13 (un nombre amb reminiscències fanta-terrorífiques): el primer amb els directors considerats pel que açò subscriu com els més grans de tots els ressenyats, el segon amb els més sorprenents (directors que més d'un gran aficionat desconeixerà que es van estrenar a Sitges), el tercer amb els què donaran que parlar ( la majoria ja ho fan però només en certs cercles ) i finalment el quart grup amb els què seguixen en el gènere i pràcticament mai ho han abandonat.
Estes divisions són absolutament subjectives i també ressenyar que com en tot llistat que es pree, i com ja diu l'afegiment que van inventar, crec que per a este tipus de coses "ni estan tots els que són, ni són tots els que estan", ja que hi ha casos perfectament discutibles amb coneixement de causa i altres que figuraran per absolut desconeixement de qui açò signa.
Algun gran aficionat trobarà a faltar la inclusió d'importants hòmens de cine habituals en major o menor mesura al Festival de Sitges com poden ser David Lynch, Peter Greenway, Tobe Hooper, Dario Argent, o John Carpenter, magnífics tots ells però que van ser descoberts en el nostre país gràcies directament a les pantalles comercials o a altres festivals de cine.
ELS MÉS GRANS
|
1-DAVID CRONENBERG.-
Quan? En 1975. Amb quin film? Amb "Vinieron de dentro de". Era la seua opera prima? No exactament, encara que sí el seu primer film conegut en tot el món; abans havia fet dos pel·lícules quasi experimentals i de duració de migmetratge "Stereo" i "Crimes of the Future" que també van poder veure's en el Festival molts anys després. Va guanyar algun premi? Va debutar amb el premi al millor director. Més Sitges? Moltíssims més, en el 77 va guanyar premis al millor guió i efectes especials per "Rabia" i ja en el 2002 a millor director per "Spider", a més també va presentar en el seu dia les seues obres "Cromosoma 3", "Existenz", "La Mosca", "Videodrome" e "Inseparables". Va ser premi d'honor La Màquina del Temps en el 2002. Què va fer després? també director de "M. Butterfly", "Crash", "La Zona Muerta" o "El almuerzo Desnudo", ha arribat a la porta dels Oscars amb el seu últim treball fins a la data "Spider". El pròxim? "London Fields", adaptació de la novel·la de Martín Amis i també "A History of Violence". < El més antic dels grans i tot un assidu a Sitges, sempre amant del cinema de gènere fantàstic però entés en la seua gran amplitud com el propi Festival. Pareix que hagen anat de la mà des de fa ja quasi 30 anys >.
|
|
2-SAM RAIMI.-
Quan? En 1982. Amb quin film? Amb "Posesión Infernal. Evil Dead". Era la seua opera prima? Sí. Va guanyar algun premi? Va guanyar als millors efectes especials i el de la crítica, quins temps aquells! Més Sitges? Clar, va tindre en la secció Oficial del 87 la segona part d'Evil Dead ací coneguda com "Terroríficamente Muertos" i per fi amb "Darkman" va guanyar a millor director i efectes especial l'any 90. Va ser un dels primers premis d'honor l'any 92. Què va fer després? Abans, en el 85 "Ola de Crimenes, Ola de Risas" i després "Rápida y Mortal", "El Ejército de las Tinieblas. Evil Dead 3", "Un Plan Sencillo" ( nominada a 2 Oscars ) i "Spiderman 1 i 2". El pròxim? Ja ha firmat per a "Spiderman 3", a més de produir el remake americà de "La Maldición". < Un altre dels grans amants del gènere, però més clàssic. Demostrà tothom que es podia posar seriós amb l'esplèndida "Un Plan Sencillo" i, ara, si damunt que li agrada li dona molts diners, no deixarà de fer "Spidermans" >.
|
3-LARS VONTRIER.-
Quan? En 1984. Amb quin film? Va presentar en secció informativa "El Elemento del Crimen". Era la seua opera prima? Sí. Més Sitges? En 1991 va guanyar el premi a la millor pel·lícula i millor fotografia amb la impactant "Europa"(també triomfadora a Cannes) competint amb un altre gran descobriment, el de Jean-Pierre Jeunet i el seu "Delicatessen". Què va fer després? Es va inventar un tipus de cinema anomenat Dogma dirigint "Rompiendo las Olas" (gran premi del jurat en Cannes) i "Los Idiotas", després va renovar el musical amb "Bailar en la Oscuridad" i va sorprendre a tots amb els no-decorats de "Dogville". El pròxim? Una espècie de continuació d'esta última, "Manderlay", que formarà una trilogia sobre els EUA amb una altra posterior. < Encara que es pose excessivament pedant en molts moments, segur que ens agradaria a tots moltíssim que tornara a tocar el gènere fantàstic. Li esperem amb els braços ben oberts >.
|
4-JEAN-PIERRE JEUNET.-
Quan? En 1991. Amb quin film? Amb "Delicatessen", codirigit amb Marc Car. Era la seua opera prima? Sí. Va guanyar algun premi? Va arrasar en el palmarés amb premis a millor director, millor actor per a l'entranyable Dominique Pinon, millor banda sonora i el de la crítica. Més Sitges? va presentar en el 95 "La Ciudad de los Niños Perdidos" després d'haver inaugurat Cannes i ja en solitari va presentar en el 2001, fora de concurs, la sobrevalorada "Amelie", posteriorment nominada als Oscars al millor guió original i millor film estranger. Què va fer després? Abans d'esta va debutar en solitari a Hollywood amb "Alien, Resurrección" en el 97. El pròxim? "Un Long Dimanche de Fiançailles" que en el seu primer cap de setmana a França van anar a veure més d'1.300.000 espectadors. < Quan semblava que anava a perdre's per/a Hollywood, ha tornat a Europa u dels directors més originals del cinema actual que continua mimant la faceta visual com va fer 13 anys abans amb Delicatessen >.
|
|
5-PETER JACKSON.-
Quan? En 1992. Amb quin film? Amb "Braindead. Tu Madre se ha Comido a mi Perro" frase que, per cert, cridava una tal Diana Peñalver. Era la seua opera prima? No, havia debutat amb "Mal Gusto" en el 87 i que va poder veure's a Sitges en el 95, a més de firmar "Meet the Febles"en el 89. Va guanyar algun premi? Va guanyar als millors efectes especials. Més Sitges? També es va emportar el premi als millors efectes especials en el 96 amb "Atrápame esos Fantasmas" i en Fantípodes 2002 va poder veure's novament "Mal Gusto" i el seu treball més seriós fins a la data, "Criaturas Celestiales". Què va fer després? Va demostrar amb esta última que podia fer qualsevol tipus de cinema i ser reconegut (en este cas amb el Lleó de Plata a Venècia), per a, posteriorment, rodar la saga ja més famosa de la història del Cine (amb permís de "Star Wars") "El Senyor dels Anells", que amb la seua 3a i última part li va valdre per a guanyar els millors Oscars. El pròxim? Ara roda King Kong, amb Adrien Brody i Naomi Watts de protagonistes, cobrant per primera vegada en la història 20 milions de dòlars pel seu treball de realització. < Un geni, el pitjor és que a vegades el seu cinema és que arriba a carregar-se el gènere que toca de tal manera que després de "Braindead", el gore arribe a sentir una espècie d'amor-odi cap a la seua persona >.
|
|
6-QUENTIN TARANTINO.-
Quan? En 1992. Amb quin film? Amb "Reservoir Dogs" Era la seua opera prima? Sí, després de diversos anys de dependent en un videoclub. Va guanyar algun premis? Va obtindre premis al millor director i millor guió, que també firmava. Més Sitges? Molt més, l'any següent va estar "Amor a Quemarropa" que era una història seua encara que dirigida per Tony Scott, després el 94 va presentar fora de concurs "Pulp Fiction" que venia de guanyar la Palma d'Or a Cannes i que posteriorment li donaria l'Oscar al millor guió original, 2 anys després (1996) va ser premi d'Honor i la seua passió pel gènere es va saldar amb el Premi del Públic el 2003 per a la primera part de "Kill Bill". Què va fer després? Abans va fer "Jackie Brown" i recordar que "Kill Bill" es va dividir en dos parts per imperatius comercials i l'escassíssima producció del seu autor en l'últim lustre. El pròxim? Serà un dels actors/estrela de "The Muppet Wizard of Oz" junt amb els Teleñecos i es parla molt del seu projecte de pel·lícula de guerra. < Ni les Olimpiades de Barcelona, ni tansols Peter Jackson, l'any 1992 serà sempre l'Any Tarantino, una persona en la que mai no quedarà millor la qüalificació d'enfant terrible >.
|
7-HAYAO MIYAZAKI.-
Quan? En 1993. Amb quin film? Amb "Porco Rosso". Era la seua opera prima? Ni de bon tros, encara que sí la primera a conéixer-se ací; havia debutat en el llargmetratge el 79 amb "El Castillo de Cagliostro". Més Sitges? L'any següent va poder veure's en Animat a la Fresca el seu anterior "Mi Vecino Totoro", presentant ja en la secció oficial "La Princesa Mononoke" el 97 i el 2002 "El Viaje de Chihiro" que venia de guanyar l'Ós d'Or a Berlín i es va emportar una menció especial del jurat per a després guanyar l'Òscar a la millor pel·li d'animació. El pròxim? A Sitges 2004 tornarà a la secció oficial amb la seua nova "Howl's Moving Castle", que va obtindre una menció especial del jurat de Venècia per a l'estudi Ghibli. < Sense cap mena de dubte, el millor i més original animador del cinema actual; cada vegada que es parla de la seua retirada em produïx una extranya sensació de buit >.
|
8-GUILLERMO DEL TORO.-
Quan? En 1993. Amb quin film? Amb "Cronos", que ja havia guanyat el premi de la crítica a Cannes. Era la seua opera prima? Sí. Va guanyar algun premi? Al millor actor per al veterà argentí Federico Luppi. Més Sitges? Va portar a la secció oficial "Mimic" el 97 i és més assidu al festival de visita que per a presentar els seus propis films; a més va ser premi d'honor La Màquina del Temps en el 2002. Què va fer després? després va dirigir en el nostre país "La Espinazo del Diablo", va repetir a Hollywood amb "Blade 2", i acaba d'estrenar-se "Hellboy", amb Rom Perlman d'encertat heroi i que ja eixia en "Cronos". El pròxim? Dirigirà a Sergi López (un altre descobriment del Festival amb "Western", premi al millor actor en el 97) en "El Laberinto de Fauno" a partir de gener del 2005, produïda per Alfonso Cuarón i acudirà novament a Sitges-2004 per a tornar a donar una de les seues impecables classes magistrals; també dirigirà la segona part d'Hellboy ( donat els molts dòlars que ha recaptat ) que vol rodar en el nostre país. < U dels escassos auters del cinema fantàstic actual, tot i que encara no hem vist eixa gran pel·lícula que tots esperem d'ell. Això sí, és u dels grans >.
|
|
9-MICHAEL HANEKE.-
Quan? En 1994. Amb quin film? Amb "Einer Chronologie Dónes Zufalls". Era la seua opera prima? No, era la seua 3a pel·li i última d'una trilogia després de "Der Siebente Kontinent" i "El Vídeo de Benny". Va guanyar algun premi? Va arrasar, amb premis a millor film, millor guió i el de la crítica. Més Sitges? Sí, és un habitual i també va presentar en el seu dia "La Pianista" i "El Tiempo del Lobo". Què va fer després? També va dirigir un dels millors films del fi de segle, "Funny Games" i la més críptica "Código Desconocido". < Tot i que abans havia estrenat en unes poques ciutats el seu impressionant El Video de Benny, Sitges sí va ser el primer festival que confià en la seua tasca amb un treball que encara, 10 anys després, molt pocs han pogut veure doncs mai no arribà a les sales cinematogràfiques >.
|
|
10-TAKESHI KITANO.-
Quan? En 1994. Amb quin film? va presentar fora de concurs "Sonatine". Era la seua opera prima? Ni de bon tros, encara que també van estar presents en el festival eixe mateix any les seues dos primeres obres "Violent Cop" (el seu debut el 89) i "Boiling Point" (90). Més Sitges? Es va convertir en un habitual a pesar de no freqüentar molt el gènere: en el 96 es va presentar en Seven Chances "Kids Return", també va presentar fora de concurs "Dolls" el 2002 i per fi va guanyar a la millor pel·lícula i el del públic en el 2003 amb "Zatoichi", que venia de rebre el premi al millor director a Venècia. Què va fer després? De les no vistes a Sitges, destacar el 99 la deliciosa comèdia "El Viaje de Kikujiro" i el 2000 "Brother". < El 94 va ser el meu primer festival de Sitges, però més que recordar-lo per Haneke o Kitano sempre el recordaré per Alejandro "El Topo" Jodorovsky y per la preciosa ciutat que fins a hui m'ha convertit en un dels seus més fidels amants >.
|
|
11-WONG KAR-WAI.-
Quan? En 1996. Amb quin film? Amb "Fallen Angels" fora de concurs. Era la seua opera prima? No, el seu quart treball; eixe mateix any es va poder veure en algunes xicotetes i valentes sales del país la seua anterior i imprescindible "Chungking Express" que era del 94 perquè el seu debut va ser el 88 amb "As Tears Go By". Més Sitges? Sí, va vindre personalment a presentar "Happy Together" l'any 97, de la que guardaré en la meua memòria a més de les seues impactants imatges la que fora la meua primera roda de premsa. Què va fer després? Ha fet la fascinant "Deseando Amar" i en l'últim Cannes el seu "2046" va ser el film que més expectació havia causat en tot el festival. El pròxim? Ja està anunciada l'estrena d'esta última per a finals de novembre, i es parla que el pròxim serà un film amb Nicole Kidman de protagonista igual que fera un altre dels grans, Lars Von Trier. < A l'igual que Michael Haneke, no va ser exactament a Sitges on va poder veure's per primera volta la seua obra, però sí va ser el primer festival que comptà amb la seua presència i apostà per ell, ara considerat per molts com al realitzador viu més interessant de tot el món >.
|
|
12-CHRISTOPHER NOLAN.-
Quan? En 2000. Amb quin film? Amb "Memento". Va guanyar algun premi? Només el premi de la crítica perquè no competia als altres. Era la seua opera prima? No, era la seua 2a pel·li després del seu debut amb "Following", també presentada per primera vegada al país eixe mateix any en el propi festival, rodada en B/N i en 16 mm. Més Sitges? No, encara que se li espera impacientment. Què va fer després? Va ser nominat a l'Oscar al millor guió original en el 2001 per la pròpia "Memento", i després ja a Hollywood va fer "Insomnio" amb Al Pacino de protagonista. El pròxim? Ara està rodant "Batman Begins" amb Christian "American Psycho" Bele d'home rata penada i amb guió d'ell mateix i David Goyer ( el de la trilogia Blade ) amb estrena prevista per a principis del 2005. < Autor d'una de les més grans i interessants propostes del cinema actual, tot i que molts ens la perdérem per estar fora de la secció oficial, és la pel·lícula perfecta per comprar-te en format domèstic i no cansar-te mai de gaudir-la en innombrables ocasions, quelcom veritablement difícil d'aconseguir en el cinema actual >.
|
|
13-KIM KI-DUK.-
Quan? L'any 2000. Amb quin film? Amb "La Isla" en la secció paral·lel Gran Angular. Era la seua opera prima? Ni de bon tros, portava fent cine des del 96 que va debutar amb "Crocodile". Més Sitges? El 2001, el Festival li va dedicar una retrospectiva de tota la seua obra, a més de presentar en Gran Angular "Address Unknown"; en el 2002 va presentar "Bad Guy" en Orient-Express; i en el 2003 en Seven Chances va estar "The Coast Guard". Què va fer després? després va guanyar en la secció Perles de Donosti amb "Primavera, Estiu, Tardor, Hivern i ...Primavera". El pròxim? És un cas únic en la història perquè ha guanyat l'Ós de Plata al millor director en el passat festival de Berlín amb "La Samaritana", i només 6 mesos després també ha sigut guardonat com a millor director a Venècia però amb un altre film distint, "Hierro 3"; a més, la primera podrà veure's a Sitges-2004 presentant quelcom seu per cinqué any consecutiu i la segona ha agranat en el palmarés de la Seminci de Valladolid.
|
ELS MÉS SORPRENENTS
1-CURTIS HANSON.-
Quan? En 1973. Amb quin film? Amb "Sweet Kill". Va guanyar algun premi? No. Era la seua opera prima? Sí i no va arribar tan sols a estrenar-se a Espanya. Més Sitges? Sí, va competir novament 14 anys després (el 87) amb "Falso Testimonio". Què va fer després? Després, ela seu cim va arribar amb l'Òscar al millor director i millor guió per "L. A. Confidential" (97) i abans també va dirigir amb èxit "Malas Influencias"(89), "La Mano que Mece la Cuna" (92) i recentment també ha sigut nominat per "Jóvenes Prodigiosos" i per "8 Milles" amb Eminem guanyant a la millor cançó. El pròxim? "In Her Shoes" un drama amb Cameron Diaz i Toni Collette, a més de "Lucky You" amb Eric Bana i ambientat en el món del pòquer. < Qui diria que fa 30 anys començara Curtis Hanson amb un film de terror present a Sitges!, encara que és veritat que va demostrar sempre que el gènere li agradava, just és dir-ho que quan ho ha abandonat és quan millor ho ha fet >.
2-PETER WEIR.-
Quan? En 1976. Amb quin film? Va presentar "The Cars That Lligue Paris" fora de concurs. Era la seua opera prima? Sí, i mai no va ser estrenada en el país. Més Sitges? Després el 82 es va emportar el premi al millor actor amb "La Última Ola" (per al sorprenent Richard Chamberlein, el del pardal arç) que també va poder veure's novament en la retrospectiva Fantípodes del 2002 junt amb la seua obra "Picnic en Hanging Rock". Què va fer després? Després de "El año que Vivimos Peligrosamente" (83), ha sigut nominat a l'Òscar al millor director per "Único Testimonio" (85), "El Club de los Poetas Muertos" (89), "El Shou de Truman" ( 98 ), i novament l'últim any per "Màster and Commander. Al Otro Lado del Mundo". < U dels més enyorats pels amants del gènere ,és veterants i dels primers en demostrar al món que Oceania també existia >.
3-TONY SCOTT.-
Quan? En 1983. Amb quin film? va presentar fora de concurs "The Hunger. El Ansia". Era la seua opera prima? Sí. Més Sitges? Sí, va repetir 10 anys després, però més pensant en el seu guionista en "Amor a Quemarropa" que era Quentin Tarantino. Què va fer després? Abans d'esta última va fer el 85 "Top Gun", el 89 "Revenge", el 90 "Días de Trueno" i el 91 "El Último Boy-Scout", i després "Marea Roja", "Fanático", "Enemigo Público" i "Spy Game" i encara té en cartell "El Fuego de la Venganza". El pròxim? Farà el remake de "The Warriors. Los Amos de la Noche" i en estos moments està rodant "Domino" amb guió de l'interessant Richard "Donnie Darko" Kelly.< Mai no ha estat sant de la meua devoció i comparant-lo amb el seu germà Ridley, ix molt mal parat >.
4-JOHN SAYLES.-
Quan? En 1984. Amb quin film? amb "The Brother From Another Planet", mai estrenada ací comercialment. Era la seua opera prima? Sí, encara que abans va ser guionista de "Pirañas" (78) i "Aullidos" (81) ambdós realitzats per un altre assidu del festival, el simpàtic Joe Dant (pròxim Premi d'Honor-2004). Va guanyar algun premi? Sí, al millor guió i millor actor. Més Sitges? Mai més. Què va fer després? Després va ser nominat a l'Òscar al millor guió per "Passion Fish" ( 92 ) i "Lone Star" ( 96 ) i va fer "El Secreto de la Isla de las Focas", "Casa de los Babys", "Hombres Armados" i "La Tierra Prometida". El pròxim? Acaba d'estrenar-se en sales "Silver City" després del seu pas per la secció oficial de Sant Sebastià. < Mai no m'haguera imaginat a John Sayles dirigint cinema fantàstic i molt menys escrivint Pirañas o Aullidos, però leshemeroteques estan per demostrar-ho >.
5-NEIL JORDAN.-
Quan? En 1984. Amb quin film? Amb "En Compañía de Lobos". Era la seua opera prima? No, un any abans havia fet "Danny Boy" però com si ho fora. Va guanyar algun premi? Els premis a la millor pel·li, de la crítica i efectes especials. Més Sitges? Mai més. Què va fer després? Després guanyaria l'Òscar al millor guió per "Juego de Lágrimas" (92) i el Lleó d'Or per "Michael Collins" (96), entre mitges "Entrevista con un Vampiro" ( 94 ) i anteriorment també "Nunca Fuimos Ángeles" (89) i "Mona Lisa" (86); després es va perdre un poc amb "The Butcher Boy" (97), "In Dreams" (98) i "El Fin del Romance" (99). El pròxim? Ara esta fent "Breakfast on Pluto", comèdia negra amb transvestit blanc (Cillian "28 Dies Després" Murphy), i després preveu dirigir "Me and my Monster". < Amb grans alts i baixos en la seua carrera, sempre ens quedarà el seu extraordinari acostament al món dels hòmens llop que va arrasar al palmarés de Sitges-84 >.
6-KATHRYN BIGELOW.-
Quan? En 1987. Amb quin film? va presentar fora de concurs i com a pel·lícula sorpresa "Los viajeros de la noche. Near Dark" amb Cas Henriksen en el repartiment. Era la seua opera prima? Sí en solitari, encara que uns anys abans codirigí un llargmetratge amb un cert Monty Montgomery. Més Sitges? No en seccions oficials. Què va fer després? Després va fer "Acero Azul"(89), "Le llaman Bodhi"( 91 ) i "Días Extraños" (95). < Tot i que ja sembla irreversible la seua perduda per al cinema en general, encara són un goig els seus antics treball de Ciència Ficció >.
7-JOHN McNAUGHTON.-
Quan? En 1990. Amb quin film? Amb "Henry, Retrato de un Asesino". Era la seua opera prima? Sí. Va guanyar algun premi? Va guanyar premis a la millor pel·lícula, millor director i el de la crítica. Més Sitges? Va presentar l'any següent "The Borrower", premi als millors efectes, també "La Chica del Gángster" el 93 fora de concurs i en el 97 "Normal Life" en la secció oficial . < Tot i que prometia molt amb el seu impressionant retrat d'un assassí en sèrie que encara hui és recordat per molts com la millor aproximació a eixe món, la veritat és que mai no ha tornat a sorprendre als cinèfils de tota condició >
8-TODD HAYNES.-
Quan? En 1991. Amb quin film? Va presentar "Poison", un film d'episodis. Era la seua opera prima? Sí. Va guanyar algun premi? Es va emportar una menció especial del jurat per "mantindre vigents els valors subversius propis de tota poesia autèntica". Més Sitges? Sí, en el 95 va estar "Safe" en la secció oficial. Què va fer després? En el 98 va triomfar en els circuits independents amb "Velvet Goldmine", i després ha fet "Lejos del Cielo" amb quatre nominacions als Òscars-2002 inclòs el de millor guió. < Una miqueta sobrevalorat per la crítica especialitzada, ha demostrat que pot tocar cualsevol gènere sense grinyolar massa >.
9-ANTHONY MINGHELLA.-
Quan? En 1991. Amb quin film? amb "Truly, Madly, Deeply", definida llavors com "Ghost" però sense tant de caramel i guinda. Era la seua opera prima? Sí, i després d'ella seria fitxat per Hollywood. Va guanyar algun premi? Sí, es va emportar a la millor actriu. Més Sitges? No. Què va fer després? En el 93 va debutar en els USA amb la prescindible "Un Marido Para Mi Mujer", per a, l'any 96 guanyar nombrosos Òscars amb "El Paciente Inglés" (un total de 9) i posteriorment obtindre també moltes nominacions a l'Òscar 2004 amb "Cold Mountain", encara que no se n'emportà cap; entre mitges va fer l'entretinguda "El Talento de Míster Ripley" que tindria una continuació ja sense ell de director. < Un dels més estranys i desconeguts descobriments del Festival, ara està acostumat a rebre premis cada vegada que dirigix >.
10-GASPAR NOÉ.-
Quan? En 1992. Amb quin film? Amb el migmetratge "Carne" presentat en la secció Informativa. Era la seua opera prima? Sí. Més Sitges? L'any 98 va guanyar al millor guió per "Seúl Contre Tous" i també va haver-hi passe especial d'"Irreversible" en el 2002, perquè només uns dies abans es va veure en la secció Perles de Sant Sebastià. < Un dels directors més radicals i interessants de la veïna França, a les antípodes del cinema francés més seriós >.
11-BRYAN SINGER.-
Quan? En 1993 Amb quin film? Amb "Public Acces", triada per un crític per a la secció Seven Chances. Era la seua opera prima? Sí. Més Sitges? No. Què va fer després? Va aconseguir dos Òscars amb "Sospechosos Habituales" (95) per al guió original (no seu) i millor actor secundari per a Kevin Spacey, en el 98 rodaria "Verano de Corrupción" basada en un relat de Stephen King i posteriorment ha dirigit les dos parts de "X-Men". El pròxim? Acaba d'incorporar-se al projecte del nou SuperMan previst per al 2006 i que abans havia estat en mans de Tim Burton o Kevin Smith; abans també es va parlar que dirigiria un remake de "La Fuga de Logan". < La viva demostració de que també en Seven Chances ( Set films/sorts elegits per prestigiosos crítics ) s'han descobert directors interessants i/o exitosos >.
12-MARIA RIPOLL.-
Quan? En 1996. Amb quin film? Amb el film d'episodis "El Domini de los Sentits", una pel·lícula conjunta amb diverses companyes totes dones; ella era l'autora de "L'Oïda". Era la seua opera prima? Sí, encara que abans va fer en l'American Film Institute de Los Angeles (on va estudiar) el curt "Kill Me Later". Més Sitges? Ha sigut una de les dones més assídues al Festival perquè va guanyar a la millor pel·li de Gran Angular en el 98 amb "Pluja a les Sabates", el seu primer treball en solitari, pel que va guanyar nombrosos premis i una nominació a millor direcció novell en els Goya 2000; l'última edició va ser membre del Jurat de la secció oficial. Què va fer després? A més d'un innecessari remake de la magnífica "Comer, Beber, Amar" d'Ang Lee titulat "Tortilla Soup" en el 2001, ha realitzat en el 2003 "Utopia". El pròxim? Rodarà "Tu Vida en 65 Minutos" amb la jove promesa María Valverde en el repartiment. < Tot i que la seua inclusió ací semble més obra del "políticament correcte", encara tinc a la retina la seua extraordinària barreja de gèneres amb"Lluvia en los Zapatos" >.
13-FRANÇOIS OZON.-
Quan? En 1998. Amb quin film? Amb "Sitcom". Era la seua opera prima? Sí, el seu debut en el llarg encara que abans va fer un migmetratge que ja va ser projectat amb èxit a Venècia o Sant Sebastià titulat "Regarde la Mer". Va guanyar algun premi? Sí, va obtindre el premi a la millor actriu. Més Sitges? Va presentar l'any següent "Els Amants Criminels" que va guanyar el premi al millor guió. Què va fer després? després ha triomfat amb "8 Mujeres" i "La Piscina. Swimming Pool" i abans d'estes va fer "Gotas de Agua Sobre Piedras Calientes" i "Bajo la Arena". El pròxim? Acaba de presentar a Venècia "Cinq Fois Deux", que la crítica va comparar per la forma (que no pel fons) amb el film del seu paisà Gaspar Noé "Irreversible". < Un dels jòvens realitzadors francesos dels que sempre s'espera una miqueta més del que dóna, i una demostració més de bon olfacte dels programadors del festival de Sitges doncs ara els grans festivals s'ho rifen >.
Pabloco Sánchez
Novembre-2.004 |